Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

Xiringuito

2010-06-14T20:45:03+1:00

B�, aix� es el que hauria de ser quotidi�, per� es una raresa . El �xiringuito� que veiem en la foto, est� al costat mateix d`on estava� el �gas�metro� ( del que es conserva l�estructura que el mantenia).

En les pissarres d�aquest espai, posa ,� Territori 0,0 � i tamb� �Espai sense alcohol�. En ell podem trobar lo �t�pic dun �xiringuito�, bosses de patates, entrepans, llamineries, caf�s, begudes refrescants, cerveses, per� ..... 0,0 � �Vol. Alcohol. �s per aix� que no trobarem una beguda que es fa servir com vermut, de color vermell �i que posa � b..t.. �sin alcohol � doncs cont� un 0,7 % d�ell. Aquest espai est� regentat per el �Grup d�Ajuda M�tua d�Alcoh�lics Rehabilitats�� (GAMAR ) �i la seva adre�a web: www.gamar-asoc.com. Si passeu per davant d�ell i preneu alguna cosa, podeu tenir �la certesa que no tindreu ning� a la taula del costat que us molesti. ��

Aqu� tot va comen�ar...

2009-12-24T17:27:06+1:00

Era un diumenge fred de mitjans de novembre de l'any 1997. Ens hav�em citat
"cegament" un parell d'hores abans a la Ronda Universitat tocant la Pla�a Catalunya.
Hav�em fet cap al carrer Petritxol on vam berenar i vam parlar de les nostres vides, d'all�
que erem, d'all� que vol�em ser, d'all� que anhel�vem.

Feia fred per� ens vam
aventurar fins el Passeig Joan de Borb�. La millor vista de la ciutat que estimo. Asseguts
en un banc ten�em un escenari immillorable. La Ciutat Vella il�luminada, el Moll d'Espanya i
l'edifici de L'Aqu�rium de Barcelona just davant, Montju�c al fons imponent i dominant la
ciutat.

En un bitllet de Metro em va�escriure el seu tel�fon. Curiosament al bitllet
apareixia una imatge del�Port de finals del segle XIX. Ara erem a finals del�segle XX,
tamb� al Port.

Semblava que alguna cosa bonica comen�ava,�

I
efectivament�fou aix�. D'en�� aleshores en Marc��s el meu company de viatge, del Viatge
de la Vida.�Sense proposar-nos-ho d'entrada aquell passeig�portuari�fred de finals del
97�fou el pre�mbul que ens va conduir a un passeig molt m�s enriquidor, amb molts
projectes acomplerts i molts que encara han de venir.�

Seguim anant al�Passeig
Joan de Borb�, on tots dos sabem�que�aqu� tot va comen�ar.

�

Altres Barcelonetes

2009-07-05T18:44:03+1:00

La hist�ria d�avui, encara que sembli mentida, �s un cas real.
Fa uns dies un misteri�s home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Autom�ticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se�m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i r�pidament vaig entendre que es tractava del fam�s Paco L�pez Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgr�s dedicat, que porta m�s de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els ve�ns ja me n�havien parlat algun cop. El volum de documentaci� gr�fica era tan gran que va poder arribar a crear l�Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre C�vic va cedir-li un espai, per� l�arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l�Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l�obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet m�s que aprofundir la meva estima pel barri d�en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones an�nimes han anat caient al pou de l�oblit, i me n�adono de com n��s d�important recordar-los a tots i cadascun d�ells.
Davant d�aix�, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperaci� de la mem�ria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d�algunes de les fotografies d�aquest arxiu. Aix� podreu captar el regust de les �altres Barcelonetes... Barcelonetes d�altres temps...�

Gr�cies Paco...

�

PD: Voteu siusplau altres barcelones als premis bloc 2009 prement aqui. �s nom�s un moment!

arriba don Quixot

2009-06-21T12:12:34+1:00

Ara que s'acosta sant joan, s'ha de pensar en el Quixot

Cervantes va fer arribar al seu personatge acompanyat pel bandoler Roque Guinard (en Perot Rocaguinarda)�

Por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la v�spera de San Juan en la noche, y abrazando Roque a don Quijote y Sancho (...) los dej�, con mil ofrecimientos que de la una a la otra parte se hicieron.

all� l'impressiona el mar

�qued�se don Quijote esperando el d�a, as�, a caballo, como estaba, y no tard� mucho cuando comenz� a descubrirse por los balcones del Oriente la faz de la blanca aurora, alegrando las yerbas y las flores, en lugar de alegrar el o�do, (...) Dio lugar la aurora al sol que, un rostro mayor que el de una rodela, �por el m�s bajo horizonte poco a poco se iba levantando.

(...) Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes: vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; pareci�les espacios�simo y largo, harto m�s que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha hab�an visto�

�

hi estar� uns tres dies en els quals se� molt ben rebut

�

Bien sea venido a nuestra ciudad el espejo, el farol, la estrella y el norte de toda la caballer�a andante, donde m�s largamente se contiene. Bien sean venido, digo, el valeroso don Quijote de la Mancha, no el falso, no el ficticio, no el ap�crifo que en falsas historias estos d�as nos han mostrado, sino el verdadero, el legal y el fiel que nos describi� Cide Hamete Benengeli, flor de los historiadores

ser� passejat per la ciutat dalt d'un cavall a la vista de tothom que el reconeix

Sacaron a pasear a don Quijote, no armado, sino de r�a, vestido un balandr�n de pa�o leonado, que pudiera hacer sudar en aquel tiempo al mismo yelo (...) Iba don Quijote, no sobre Rocinante, sino sobre un gran macho de paso llano, y muy bien aderezado. Pusi�ronle el balandr�n, y en las espaldas, sin que lo viese, le cosieron un pargamino, donde le escribieron con letras grandes: �ste es don Quijote de la Mancha. En comenzando el paseo, llevaba el r�tulo los ojos de cuantos ven�an a verle, y como le�an: ��ste es don Quijote de la Mancha�, admir�base don Quijote de ver que cuantos le miraban le nombraban y conoc�an; y volvi�ndose a don Antonio, que a iba a su lado, le dijo:

- Grande es la prerrogativa que encierra en s� la andante caballer�a, pues hace conocido y famoso al que profesa por todos los t�rminos de la tierra. Si no, mire vuestra merced, se�or don Antonio, que hasta los muchachos desta ciudad, sin nunca haberme visto, me conocen�

�

anir� a casa d'un barcelon� on veur� un m�gic cap parlanx� i ballar� amb unes dames

Lleg� la noche, volvi�ronse a casa; hubo sarao de damas, porque la mujer de don Antonio, que era se�ora principal y alegre, hermosa y discreta, convid� a otras sus amigas a que viniesen a honrar a su hu�sped y a gustar de sus nunca vistas locuras. Vinieron algunas, cen�se espl�ndidamente y comenz�se el sarao casi a las diez de la noche. Entre las damas hab�a dos de gusto p�caro y burlonas, y, con ser muy honestas, eran algo descompuestas, por dar lugar que las burlas alegrasen sin enfado. �stas dieron tanta priesa en sacar a danzar a don Quijote, que le molieron, no s�lo el cuerpo, pero el �nima. Era cosa de ver la figura de don Quijote, largo, tendido, flaco, amarillo, estrecho en el vestido, desairado, y sobre todo, no nada ligero�

entrar� a una imprenta�

Sucedi�, pues, que yendo por una calle, alz� los ojos don Quijote, y vio escrito sobre una puerta, con letras muy grandes: Aqu� se imprimen libros, de lo que se content� mucho, porque hasta entonces no se hab�a visto emprenta alguna y deseaba saber c�mo fuese. Entr� dentro, con todo su acompa�amiento, y vio tirar en una parte, corregir en otra, componer en �sta, enmendar en aqu�lla, y finalmente, toda aquella m�quina que en las emprentas grandes se muestra�

pujar� a una de les galeres que protegien a ciutat

Aquel mesmo d�a orden� don Antonio de llevarle a ver las galeras que en la playa estaban

(...) al subir don Quijote por la escala derecha, toda la chusma le salud� como es usanza cuando una persona principal entra en la galera

ser� derrotat en lluita amb el caballero de la Blanca Luna, de nou a la platja, i marxar�

Don Quijote (...) encomend�ndose al cielo de todo coraz�n y a su Dulcinea (como ten�a costumbre al comenzar de las batallas que se le ofrec�an), torn� a tomar otro poco m�s del campo, porque vio que su contrario hac�a lo mesmo, y sin tocar trompeta ni otro instrumento b�lico que le diese se�al de arremeter, volvieron entrambos a un mesmo punto las riendas a sus caballos; y como era m�s ligero el de la Blanca Luna, lleg� a don Quijote a dos tercios andados de la carrera, y all� le encontr� con tan poderosa fuerza, sin tocarle con la lanza �que la levant� al parecer, de prop�sito-, que dio con Rocinante y con don Quijote por el suelo una peligrosa ca�da. Fue luego sobre �l, y poni�ndole la lanza sobre la visera, le dijo:

-Vencido sois (...) y aun muerto, si no confes�is las condiciones de nuestro desaf�o.

Don Quijote, molido y aturdido, sin alzarse la visera, como si hablara dentro de una tumba, con voz debilitada y enferma, dijo:

- Dulcinea del Toboso es la m�s hermosa mujer del mundo, y yo el m�s desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta verdad. Aprieta, caballero, la lanza, y qu�tame la vida, pues me has quitado la honra�

�

malgrat tot tindr� un bon record nostre i deixar� la millor lloan�a que sobre la ciutat s'ha fet

Me pass� de claro a Barcelona, archivo de la cortes�a, albergue de los estrangeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, vengan�a de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades y en sitio y belleza �nica. Y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, solo por haberla visto.

m�s hist�ries i llegendes de barcelona

passejades ins�lites per barcelona

www.edugarcia.info

�

Novetats sobre l'afer Pedrola

2009-03-23T00:05:29+1:00

.
Novetats sobre l'afer Pedrola

Abans de tot voldria donar les gr�cies a totes aquelles persones que m�han donat el seu suport en l�empresa de recuperar les lletres de l�antic carrer Miquel Pedrola.

L�afer ha tingut un ress� medi�tic molt m�s gran del que esperava gr�cies a la difusi� de la not�cia, via comunicaci� radiof�nica, televisiva, digital i sobretot boca-orella tradicional de moltes persones. Us pregaria doncs, ja que encara no podem baixar la gu�rdia que tots aquells interessats en la conservaci� d�aquest vestigi seguiu difonent la not�cia i que si teniu Facebook us adheriu al grup que s�ha creat fent clic aqui.

Per si fossin poques les coincid�ncies, el periodista de l�Ag�ncia EFE que em va trucar l�altre dia, em va tornar a trucar minuts m�s tard molt sorpr�s despr�s d�haver llegit el post dient-me que ell era de Quicena, el poble on Pedrola perd� la vida i que el Molino Palac�n encara mantenia algunes parets en peu, amb forats de bala. M�inform� que de petits jug�ven a buscar casquets fins el dia que van topar-se amb un crani hum� i que per all� a prop encara hi ha alg� que va a posar flors al lloc on van esdevenir-se els combats. Segueixo en contacte amb ell, ja que s�ha ofert a facilitar-me tota mena de suport des de Quicena.

Tanmateix estic en contacte amb Ricard Mart�nez, del weblog �arqueologia del punt de vista que tamb� s�havia interessat per Pedrola fa temps i m�ha proporcionat material. Us recomano que visiteu el seu blog, t� un projecte de mem�ria hist�rica molt original.

Per Facebook tamb� s�ha posat en contacte amb mi una de les persones que va lluitar per la conservaci� de la pintada de l�antiga Pla�a del Milici� desconegut, donant-me suport i assessorament.

Com ja he dit, no puc fer res m�s que donar-vos les gr�cies a tots i demanar-vos que seguiu difonent el cas als vostres weblogs, per mail o de la manera que creieu m�s adient.

Dit aix� m�agradaria informar-vos de l�estat de la q�esti� a dia d�avui:

De la reuni� que vam mantenir aquest dissabte totes les associacions es va desprendre la ferma voluntat de seguir units en aquest projecte apostant per la conservaci� de les lletres i la instal�laci� d�una placa commemorativa. Algunes de les associacions a m�s, s�adheriran a l�homenatge a Miquel Pedrola que ja es venia preparant des de la Fundaci� Andreu Nin.El districte de Ciutat Vella encara no ens ha contestat, seguim a l�espera. Davant aix� aquesta setmana demanarem una entrevista amb Itziar Gonz�lez, la Regidora de Ciutat Vella, per veure si en podem extreure un comprom�s de conservaci�.

I a continuaci� us deixo una mostra de les aparicions als mitjans que ha tingut el cas Pedrola. Em falta editar un arxiu d�una col�laboraci� radiof�nica, en quan pugui us la penjar�. Aquestes s�n les aparicions de les quals he estat informat, tot i que algunes com la de ADN les he trobat per casualitat. Si trobeu alguna not�cia sobre el tema agrairia que m�ho comuniqu�ssiu per poder completar el recull de premsa.

BTV- TVCiutat Vella-Diari de Barcelona:
www.diaridebarcelona.cat

Vilaweb:

TVC 3/24:

Catalunya Press:

ADN:

Teletip Ag�ncia EFE:
PIDEN CONSERVAR UNA INCRSCIPCI�N QUE DEDICA UNA CALLE A UN MILICIANO Barcelona, 19 de marzo.- Todas las asociaciones de vecinos de la Barceloneta se han unido para exigir al Ayuntamiento la conservaci�n de una pintada con el nombre de un miliciano republicano que ha sido hallada en una fachada de la calle Sant Miquel, y que es el �nico vestigio del nomencl�tor que tuvo la ciudad durante la Guerra Civil Espa�ola.

Daniel Cortijo, el historiador que ha descubierto la inscripci�n, ha explicado que el nombre que se puede leer en la pintada es el de Miquel Pedrola, miembro de Partido de Unificaci�n Marxista (POUM) y vecino del barrio que estuvo al mando de las dos primeras columnas de milicianos que salieron de Barcelona para luchar en el frente de Arag�n, una vez iniciada la Guerra Civil, contra las tropas nacionales.

Entre las entidades que piden la conservaci�n de la inscripci�n se encuentran la Asociaci�n de Vecinos de la Barceloneta y la Plataforma por la Defensa de la Barceloneta, que se han dirigido a las autoridades del distrito de Ciutat Vella para instarles a proteger la pintada debido a su relevancia hist�rica.
La de Sant Miquel es la �nica calle de la ciudad en la que a�n puede observarse la nomenclatura republicana, a excepci�n de la plaza de Sant Josep Oriol, en el barrio g�tico, donde el Ayuntamiento mantiene una pintada similar con la inscripci�n �Pla�a del milici� desconegut�, ha a�adido Cortijo.
Durante la Guerra Civil numerosas calles barcelonesas cambiaron su denominaci�n para ser dedicadas a personalidades destacadas por su lucha contra los sublevados contra la Rep�blica.

Pedrosa muri� en octubre de 1936 durante el asedio a la ciudad de Huesca, el 21 de febrero de 1937, el Ayuntamiento realiz� un acto para oficializar el cambio de nombre de la calle de Sant Miquel por el de Miquel Pedrola., aunque las autoridades franquistas le devolvieron en 1939 su denominaci�n original.
Al acto del consistorio asisti� el secretario pol�tico del POUM, Wilebaldo Solano, quien actualmente reside en Par�s y que al conocer el hallazgo ha recordado a Pedrola como un �gran amigo�.
La fachada del edifico en el que se encuentra la inscripci�n de alquitr�n con el nombre de Pedrola se encuentra actualmente en restauraci�n gracias a una subvenci�n otorgada por el Instituto de Paisaje Urbano de Barcelona, quien ahora debe decidir si conserva el r�tulo o no. EFE. dc

El Carrer de Miquel Pedrola. (URGENT)

2009-03-15T21:27:56+1:00

El Carrer Miquel Pedrola. (URGENT)

Fa temps em van arribar veus de l�exist�ncia d�una pintada a un carrer de la Barceloneta semblant a la de la Pla�a del Milici� Desconegut que estava dedicada a alg� que va morir al front. Indagant i buscant finalment la vaig trobar un dia passejant pel Carrer Sant Miquel.
La meva sorpresa fou molt gran, ja que era de dimensions considerables i estava for�a ben conservada. �Carrer de Miquel Pedrola� �deia- Mostra un mapa m�s gran
Actualment aquesta pintada �s l��nic vestigi que es conserva de l�antic nomencl�tor dels carrers de Barcelona durant la Guerra Civil juntament amb la ja consolidada pintada de la Pla�a Sant Josep Oriol (Pla�a del Milici� Desconegut), restaurada per l�Ajuntament i amb una placa commemorativa.

En un principi no tenia ni idea de qui era aquest home i vaig preguntar a la llista de correu de la Fundaci� Andreu Nin si alg� en sabia alguna cosa. La meva sorpresa fou que Miquel Pedrola donava la casualitat que era un militant molt important del POUM.En Wilebaldo Solano, successor d�Andreu Nin al POUM, em va escriure un correu molt emocionat dient-me que fou un gran amic seu i explicant-me a grans trets la seva vida.Els historiadors Pelai Pag�s i Andy Durgan em van facilitar algunes dades sobre Pedrola i des d�aquell dia en que vaig enviar el correu indagatori he anat reunint molt�ssima informaci� sobre ell.

Miquel Pedrola fou un notable dirigent de la Joventut Comunista Ib�rica, destac� sempre per la seva ira davant les injust�cies fins el punt d�arribar a ser detingut el 30 de gener de l�any 1936 per protestar contra la repressi� posterior als fets revolucionaris d�octubre de 1934. Esclatada la Guerra Civil marx� com a comandant de mil�cies al front d�Osca amb les dues primeres columnes que varen sortir de Barcelona i mor� en l�atac al Molino Palac�n, de Casetas de Quicena (Tierz-Osca). La seva mort caus� un gran impacte a causa de la seva popularitat i el seu fou un funeral multitudinari on s�ofrenaren m�s de 140 corones de flors.
L�octubre de 1936 Pedrola va ser homentajat amb una obra de teatre i un concert al barri de la Barceloneta -on residia i era popularment conegut- en un acte multitudinari organitzat per la Joventut de la Uni� de Cooperadors.

El mat� del 21 de febrer de 1937 s�organitz� una gran cerim�nia a l�actual Pla�a de Sant Miquel en motiu del canvi de nom realitzat per l�Ajuntament de Barcelona al Carrer de Sant Miquel que pass� a anomenar-se Carrer de Miquel Pedrola. A l�acte va intervenir�hi, entre d�altres, Wilebaldo Solano, successor d�Andreu Nin a la seva mort i amic i camarada de Pedrola.

El que havia comen�at com una simple indagaci� per fer un post per altresbarcelones.com se m�escapava de les mans: Comptava amb una pintada de l�any 37 dedicada a un milici� i ve� del barri, en aquest cas no desconegut, amb gent que l�havia conegut en persona i amb fotos d�ell, informaci� sobre la seva vida i fins i tot fotografies de l�homenatge que se li va fer el dia que van rebatejar el carrer i del lloc exacte on mor�.

La hist�ria d�un jove ja oblidat el nom del qual havia estat tapat pel franquisme en una paret que amb el pas del temps va veure com queien les capes m�s recents de pintura i tornava a reeixir ara en un rac� desconegut que passava desapercebut fins i tot pels propis ve�ns... el tema coincidia totalment amb la meva filosofia de veure la hist�ria... Immediatament vaig pensar: �Dani, aqu� hi ha molt de tema�, i em vaig proposar recopilar informaci� per llen�ar la not�cia bomba anunciant-la sorollosament i organitzar un homenatge amb els de la Fundaci�.Per pura casualitat, passejant un dia, em va venir la necessitat d�acostar-me a visitar de nou el lloc tot i que no em venia de pas. I el que em vaig trobar fou el seg�ent:

Espantad�ssim, vaig parlar amb en Willy, l�encarregat de l�obra, que em va dir que no li sonava haver vist cap pintada i que tenien ordres de conservar els esgrafiats per� netejar tota la fa�ana. Aquell mateix dia vaig remoure cel i terra
enviant correus a tort i a dret per intentar salvar la pintada.

L�endem� em truc� el responsable del Patrimoni de Ciutat Vella, dient-me que donat que aquella finca s�estava restaurant amb l�objectiu de treure�n m�s diners i que la pintada no estava catalogada ho tenia bastant cru.Em va informar que precisament l�endem� tenia la reuni� amb l�Arquitecte per donar via lliure a la obra, convidant-me a assistir per dir la meva.
Minuts m�s tard em truc� l�arquitecte, dient-me que ni per part seva ni per la propietat tenien cap tipus d�oposici� a conservar aquell vestigi, fet que em va tranquilitzar bastant.

L�endem� doncs, m�hi vaig presentar amb documents d�hemeroteca, llibres i fotografies i em vaig pujar a la bastida amb el responsable de Patrimoni de Ciutat Vella. La pintada marxava amb els dits si la tocaves, es mantenia all� per pur miracle, per� la nostra sorpresa vingu� quan aixecant una capa de pintura feta expressament del mateix color exacte que el fons per part dels franquistes, apareixien ben perfilades les lletres originals.
s320/miquel+pedrola+comprovacio.jpg" border="0" />

Davant aix�, es va dir a l�arquitecte i els obrers que aquella zona quedava de moment protegida a vistes de veure qu� es faria amb ella.
La meva proposta era protegir-la amb una placa de metacrilat transparent i posar-hi una l�pida explicativa.
El responsable de Patrimoni de Ciutat Vella em va demanar que li escriv�s una carta expressant el per qu� creiem important la conservaci� d�aquell vestigi i li adjunt�s mostres documentals per presentar-les als seus superiors.

El Districte de Ciutat Vella �s Finalment qui tindr� la �ltima paraula a l�hora de decidir el futur d�aquestes lletres negres. Ser�a grav�ssim que aquest vestigi hist�ric que ni tant sols el franquisme va poder esborrar, fos eliminat en plena democr�cia per motius est�tics.

D�entrada em sembla molt estrany haver de justificar quins motius hi ha per no destru�r una pe�a tant important del passat de la Barceloneta. Sempre em pregunto qu� passaria si l�arquitecte i el propietari es posicionessin en contra de la conservaci�.... tinc la sensaci� que en aquesta ciutat es valora m�s la imatge que donem de cara a la galeria tur�stica que als propis ciutadans i la seva hist�ria.Veient com est� el pati he pensat que necessitava recolzament d�altres entitats i en un cap de setmana, en gran part gr�cies a M� del Pino Su�rez, membre de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, hem aconseguit aplegar totes les associacions de veins de la Barceloneta (Plataforma en defensa de la Barceloneta, AAVV de la Barceloneta, AAVV de l��stia) a m�s de la Associaci� Cultural la Fraternitat (Creada expressament per conservar la mem�ria hist�rica de la guerra civil i els bombardejos al barri) al voltant de la proposta de conservaci� de la Fundaci� Andreu Nin.
Aquestes entitats no nom�s s�hi ha adherit si no que s�han entusiasmat amb la troballa. A m�s de l�homenatge que ja es proposava i el documental, estan apareixent fins i tot veus que proposen tornar a batejar el Carrer Sant Miquel amb el nom de Carrer Miquel Pedrola! Estic molt satisfet pel fet que all� que havia comen�at com una curiositat personal d�un historiador de carrer hagi estat adoptada com un anhel col�lectiu de tot un barri al voltant del seu passat i el seu patrimoni hist�ric.
La pilota �s ara a la teulada del Districte.
Tinc l�esperan�a de que per sentit com� o com a m�nim per dec�ncia acceptaran la proposta, per� tinc un nus a l�est�mac. Potser en gran part �s perqu� a base de trobar-me�l a la documentaci� estic agafant-li amistat a aquell jove Pedrola i em sorpr�n que sigui tan fina la barrera entre ser recordat en un gran homenatge o passar a formar part de la hist�ria oblidada, i que, com en aquest cas, depengui d�un c�mul de casualitats.
En moments com aquests �s quan realment em conven�o de que la hist�ria no nom�s s�apr�n a les facultats i les biblioteques i que tenim l�honor de viure en una ciutat plena de sorpreses. Me n�adono de que realment calen m�s historiadors �de trinxera�, que parlin amb la gent, que s�embrutin i que no nom�s els historiadors si no tots i cadascun de nosaltres ens hem d�implicar en la defensa d�all� que �s nostre, que �s la nostra hist�ria. Queda molta feina per fer...
Agra�ra doncs que tots aquells que hagueu llegit aquest post i estigueu interessats en la preservaci� de la marca de l'antic Carrer Miquel Pedrola, us f�ssiu ress� del tema als vostres blogs i difongu�ssiu al m�xim la not�cia. Que corri la veu!
Per qualsevol cosa podeu contactar amb mi per via correu electr�nic a
danicortijo@altresbarcelones.com

Moltes gr�cies a tots per avan�at.
Aquesta i m�s hist�ries a target="_blank">altresbarcelones.com

Un vaixell cap a Xauxa

2008-11-25T00:36:46+1:00

Hi ha gent que encara parla d�un pa�s anomenat Xauxa, un lloc lluny� i desconegut. No �s aquesta una terra com les altres: Xauxa �s el regne de l�abund�ncia, un lloc m�gic i enlluernador. Diuen que all� les pedres s�n de xocolata i torr� i que la fusta �s de canyella. All� els nens ja neixen savis, sense necessitat d�anar a escola ni que el mestre els ensenyi la lli��. De tan llestos, es crien ells tots sols, sense haver-los d�estar al damunt.
Tamb� diuen que els fruits dels arbres s�n menjars cuits i elaborats i que del cel en plouen vestits i joies. Res �s antic, res s�espatlla, ni es fa vell. Tampoc es rovella el ferro ni s�acumula pols sobre els mobles. No hi ha normes ni s�ha de treballar. La ganduleria i l�hedonisme s�n l��nica llei vigent.

Com s�hi pot anar? �us estareu preguntant tots- Diuen que de Barcelona, un dijous cada set anys, salpa un vaixell cap a Xauxa. Ning� sap quin dijous ser�, ni de quin mes, ni de quin any... Del Moll de la Fusta? Del Port Vell? D�algun espig� amagat?... Ning� ho sap amb certesa, per� per poder embarcar-hi cal vestir estrafol�riament, i que l�alegria et corri per les venes!

Ser� aquesta la millor soluci� a la crisi? No ho s�, per� sempre ens queda l�esperan�a...

Foto: Enric Borr�s

Aquesta i m�s hist�ries a: http://www.altresbarcelones.com

�

Els pals de varar les barques

2008-08-03T23:11:22+1:00

De petita anava a veure pujar i avarar les barques petites a la platja de la Barceloneta. Els pescadors estiraven la barca sobre la sorra damunt de 3 0 4 pals de fusta gruixuts i plans del la part de dalt i la de baix que anaven posant un davant de l'altre, a uns 80 cm o 1 metre de dist�ncia, a mesura que la barca els anava alliberant. Alg� recorda el nom d'aquests pals que facilitaven la feina d'arrastrar les barques damunt la sorra? Ho he preguntat a gent relacionada amb el mar i la pesca oer� no m'ho han sabut dir.

Programa de les Jornades

2008-03-23T00:33:46+1:00

Els dies 29 i 30 de mar� esteu totes convidades a unes jornades fetes des de i per al barri que se celebraran en el Centre C�vic i en la Pla�a del Mercat. La idea �s crear, a trav�s de diferents eines de participaci� i interacci�, un espai per a la reflexi� i la imaginaci� col�lectiva entorn a la Barceloneta: com veiem la Barceloneta i com ens agradaria veure-la. Es dibuixen doncs dos moments: primer ens informem i analitzem com est� el barri, i despr�s a partir d'aqu� fem volar propostes.

Dissabte dia 29: Centre C�vic Barceloneta

10:30- 11:00: Presentaci� (formaci� de grups)*

*�s important �sser puntuals, perqu� l'explicaci� es donar� tamb� en grups.

11:00-12:15 An�lisi del �pla dels ascensors�: Merc� Tatjer (ge�grafa i urbanista), Pere Comas (advocat urbanista), Manuel Delgado (antrop�leg), Nydia Tremoleda (antrop�loga)

12:15-12:30: Pausa caf�

12:30-13:30 treball en grups: debat i dubtes

13:30 -15:45 tot el m�n a menjar a casa

16:00-17:00 Posada en comuna en plen�ria oberta a tot el m�n

17:15, davant del col�legi Lepanto Geografia esborrada*

19:45/20:00 fi de la geografia i Ron Cremat (i havaneres)

� Els mapes de la geografia estan disponibles en el Masala de mar�-abril

22:00 c/Andrea D�ria 1 projecci� de les fotos del fotomat�n i un v�deo sobre La Barceloneta

Diumenge dia 30: Pla�a del mercat

11:00 carpes:

.habitatge i mobbing

��el pla amb lupa� en c�mic

�les dones en La Barceloneta

�carpa infantil

� carpa de estensils i plantilles ....

En aquestes carpes s'informar�, alhora que es faran jocs i din�miques per a con�ixer l'opini� de tot el m�n videomat�n: entrevistes gravades en v�deo amb tres preguntes a contestar Activitats paral�leles:

11:30 taller i representaci� de teatre de l'oprimit a c�rrec de Txus Pedrosa

12:30 q�estionari d'habitatge a c�rrec de la companyia realitats avan�ades durant tota el mat�: el mur de les peticions

13:30 Xerrada �no al model Ven�cia� (veurem com pot acabar La Barceloneta) V�ctor G�mez Pin (catedr�tic de Filosofia de la UAB)

14:30 Paella amenitzada per Lisboa Zentral Caf� 15:45 representaci� de les conclusions posada en comuna de les conclusions provisionals i debat

� el programa est� subjecte a petits canvis

Jornades

2008-03-15T18:12:37+1:00

Els dies 29 i 30 de mar� esteu totes convidades a unes jornades fetes des de i per al barri que se celebraran en el Centre C�vic i en la Pla�a del Mercat. La idea �s crear, a trav�s de diferents eines de participaci� i interacci�, un espai per a la reflexi� i la imaginaci� col�lectiva entorn a la Barceloneta: com veiem la Barceloneta i com ens agradaria veure-la. Es dibuixen doncs dos moments: primer ens informem i analitzem com est� el barri, i despr�s a partir d'aqu� fem volar propostes.

Donades les profundes repercussions que el "pla dels ascensors" comporta per al nostre barri, ser� central analitzar-lo a fons. Aix�, comen�arem el dissabte 29 al mat� en el Centre C�vic amb un taller de lectura interactiva del pla dels ascensors amb l'acompanyament d'experts, a fi de poder entendre com pot afectar-nos, i a partir d'aqu� poder replantejar-se coses i pensar alternatives.

A la tarda, despr�s del menjar, es presentar� "la Geografia Esborrada", una preciosa sorpresa que recorrer� llocs i racons desapareguts del barri (o en perill de desapar�ixer), que encara ressonen en la mem�ria de molts. Per a aquest trajecte s'ha elaborat un magn�fic mapa, un CD amb una "geografia sonora" i un vestuari per a l'ocasi�. No us ho perdeu!

El diumenge 30 al mat� es desplegaran en la pla�a del mercat distints dispositius per a expressar com vols el teu barri: un v�deomat�n, una exposici� interactiva, posats d'informaci� i recollida de propostes, activitats per als nens i alguna sorpresa m�s. Acabarem les jornades amb una paella popular.

Pr�ximament publicarem el programa detallat de les jornades. Aquestes nom�s seran possibles amb totes vosaltres. Encara que no �s necessari per a assistir, us agra�m que us inscrigueu, per a poder calcular m�s o menys quants serem. Per� vam esperar que se superin totes les expectatives, dep�n de totes!

Podeu inscriure-us manant un mail a pdefensabarceloneta@yahoo.�s, o en l'oficina de la carrer Pescadors 49 els dimarts a la tarda, o els dissabtes al mat� en la pla�a del mercat, o simplement comunicant-lo a alg� de la Plataforma o de l��stia .