Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

El producte soc JO

2010-08-20T09:21:18+1:00

Som un p�l narcisistes... al portal de l'angel, just a l'aparador de Benetton, un publicista amb inventiva ha instal�lat una c�mara que projecta en una gran pantalla la imatge de la gent que s'hi atansa... l'�xit �s fenomenal! aquest era un grup de turistes italians que va esperar 20 minuts de rellotge a que la c�mara tornes a posar-se en marxa (segueix un cicle on tamb� es projecten v�deos o animacions)... est� clar que nom�s ens interessa mirar-nos al mirall... i sortir a la tele.

Escuts

2010-07-05T11:39:21+1:00

Com podem veure en les dues fotos , els militars han hagut d�acatar el canvi dels escuts inconstitucionals per els constitucionals (entrades capitania en Portal de la Pau i passeig de Colom ) , per� com NO podia ser d�altre manera (per si de cas canvia la cosa), no han tret els antics, han fet un calaix d�obre i han sobreposat el nou , aix� , si arriban� � Tiempos mejores� �, nom�s amb uns quants cops de martell , tornar� a lluir el �Gran Escudo de la madre patria....para gl�ria y honra" dels nost�lgics.

Dos robatoris

2010-06-04T15:22:37+1:00

Acostumo a rec�rrer la Via Laietana varies vegades a la setmana. �s un carrer soroll�s, ple de fums i hiperpoblat, amb unes voreres estretes que fan de mal caminar entre la gentada de turistes, treballadors i compradors que cada dia s�hi amunteguen. �Sovint hi ha xocs i petits accidents dom�stics (amb un carro de la compra, una bicicleta o una cua de persones que esperen l�autob�s) que afegits al tr�nsit li donen l�aspecte de ciutat napolitana i calorosa. No obstant, en les darreres 12 hores els petits accidents han pres un caire un xic m�s perill�s.

�

El primer el vaig veure ahir a la tarda. De la boca del metro de Jaume I van comen�ar a emergir uns crits estridents: POLIZIA! POLIZIA! Rodejava l�entrada al metro un grup de vianants, passatgers que havien decidit esperar per veure com evolucionava l�incident abans d�aventurar-se a entrar-hi per� que no movien un m�scul per ajudar la dona de mitjana edat, probablement d�Europa de l�Est que cridava des de les escales, uns metres per sota d�on es trobaven. M�hi vaig acostar i la vaig veure rodejada de dos homes espigats que es movien com si estiguessin un p�l beguts. Despr�s d�intentar fer-la callar, sense cap �xit, els dos homes van girar cua i van sortir del metro, mentre el corro d�espectadors que s�havia amuntegat per seguir l�escena els obria pas, POLIZIA! POLIZIA!, cridava la dona, entussida en repetir la f�rmula m�gica que havia aconseguit foragitar els lladres (?).

�

Cridar no sempre funciona, per�. Ho he descobert aquest mat� a la mateixa Via Laietana per� un xic m�s amunt quan gaireb� xoco amb dos nois carregats de bosses que fugien a tota velocitat. Uns cinc segons m�s tard apareixia un home m�s gran i molt prim que corria amb el dit aixecat en un gest amena�ant tot cridant LLADRES!

�

Dos en poc m�s de 12 hores... i en cap cas ning� va moure un dit per ajudar les v�ctimes.

L'accidentada hist�ria del Convent del Carme i la seva portalada viatgera

2010-05-04T09:08:15+1:00

L'accidentada hist�ria del Convent del Carme i la seva portalada viatgera
Era un dia de juliol de l�any 1835 i els liberals barcelonins provinents de la pla�a de braus del Tor�n de la Barceloneta es dedicaven escampar-se per la ciutat amb la intenci� d�incendiar els convents. Dos homes solitaris, amb torxes a les mans (tot i que en l�imaginari del dibuixant Tom�s Padr� foren masses) es van acostar al convent del Carme, situat a l�actual carrer del Carme fent cantonada amb el dels �ngels.Tres membres del cos d�artilleria que custodiaven la casa del Mariscal Saquetti van acostar-se per aturar els incendiaris, per� aquests els van respondre amb visques a l�artilleria i a Isabel II i apel�lant a la germandat que els unia amb l�ex�rcit. Afalagats, i despr�s d�un moment d�indecisi�, els militars van marxar deixant-los dur a terme les seves intencions.Aquesta no fou la �nica agressi� que havia patit el convent del Carme de Barcelona. Aquesta comunitat, fundada l�any 1292 pels monjos carmelitans cal�ats ja havia patit el 1714 els efectes de la guerra de successi�.Despr�s de l�incendi, per�, les vicissituds de la hist�ria d�aquest convent no varen restar exemptes de sobresalts.Amb l�arribada dels soldats napole�nics l�any 1808, l�edifici fou ocupat per les tropes franceses i els membres de la comunitat carmelitana foren explulsats. En tornar-hi el 1814, es van trobar el convent saquejat i el 1823 amb la desamortitzaci� l�esgl�sia fou transformada en parr�quia i el convent en una caserna.Despr�s de tota aquesta hist�ria de decad�ncia, el convent del Carme va tornar a tenir un paper preponderant a partir de l�any 1842, quan definitivament es va tancar la Universitat de Cervera i es va retornar oficialment la Universitat a la ciutat de Barcelona.L�edifici del Carme ha albergava un any abans les facultats de teologia i c�nons i lleis.Entre el 1868 i el 1893 Elies Rogent va realitzar les obres del nou edifici de la Pla�a Universitat. La nova seu s�inaugur� el 1874, tot i que ja s�hi impartien tots els estudis tres anys abans. Despr�s d�aix�, sense tenir ja cap funci� universit�ria, el convent fou enderrocat, de la mateixa manera que el ve� convent d�Elisabets ho fou sis anys m�s tard.L��rea ocupada pels antics convents del Carme i Elisabets, seguint l�eix dels carrers Pintor Fortuny, Doctor Dou, Carme i �ngels, fou ocupada per un conjunt d�edificis de dues a cinc plantes que pretenien ser un eixample dins la ciutat, competint amb l�eixample que s�estava construint fora el que havien estat les muralles. Per fer els fonaments dels nous edificis es va reaprofitar bona part de la pedra dels dos convents enderrocats.
Per� encara queden restes d�aquest convent. Sorprenentment, la portalada que donava al Carrer del Carme �s ara a Sant Adri� del Bes�s.
Maria Consol Moragas, una senyora de casa bona, la va adquirir i la va tenir als terrenys d�un de Can Serra (actual Museu de la Immigraci�) Fins que el 1991, que amb la construcci� de la ronda, es despla�a altre cop pedra per perdra fins la rotonda on finalitza el Carrer Guip�scoa de Barcelona i comen�a el carrer Tibidabo de Sant Adri� del Bes�s.
Altres restes del convent tamb� es poden trobar al Museu Santacana de Matar� i al MNAC.
Aquest no �s ni molt menys l��nic cas d�edificis viatgers que existeix a Barcelona. Sense anar m�s lluny, fa uns mesos v�rem parlar del Convent de Jonqueres, que actualment es troba a l�Eixample.
L�altre dia vam tenir el plaer de poder comptar amb el testimoni d�en Jordi Pe�arroja a l�Extrarradi de COM R�dio, l�autor del llibre �Edificis viatgers de Barcelona� que acaba de publicar �Ictineus�, un interessant llibre sobre Narc�s Monturiol, l�inventor del submar�.
Pe�arroja, expert en el tema, ens va explicar diversos detalls sobre la portalada del Convent del Carme i sobre el fen�men dels edificis viatgers: Cliqueu aqu� per sentir-la

Aquesta i m�s hist�ries a: Altresbarcelones.com

Silenci

2010-04-29T02:17:56+1:00

Vaig sortir de la feina tard, el dia del Bar�a - Inter. No sabia com anava el partit per� el carrer em va rebre amb un silenci significatiu. Vaig caminar carrer amunt, Via Laietana amunt, atenta a les cares de la gent, el soroll que em venia dels bars, el spubs anglesos i els restaurants. Silenci. Pensava, encara que no vaig voler donar-hi cr�dit, que en realitat tots els barcelonistes pens�vem que l'eliminat�ria estava jugada, 3 a 1 per al Milan, i per aquest motiu v�rem voler conjurar-la� amb una motivaci� sense precedents: voliem enganyar el dest�... per� el futbol �s implacable. Vaig arribar a la Renfe sense voler mirar les cares llarges dels nois que em trobava pel carrer, grisos sota els cascos de la r�dio, muts... no vaig saber el resultat fins un hora despr�s, quan vaig arribar a casa. Curiosament, ja el sabia...

Siberia-Barcelona

2010-04-06T13:15:49+1:00

Averig�� posteriormente que ni Hugo Pratt ni Corto Malt�s estuvieron mucho tiempo en Barcelona. Lo justo para dar un paseo por el barrio de Ciutat Vella y enamorarse �ambos- de una hermosa joven que con el tiempo fue sindicalista y miliciana.
Por aquel entonces ella era una persona tremendamente ambiciosa que a
consecuencia de ciertos paseos alucin�genos y obsesivos de absenta; y de una b�squeda incesante e inacabada del nombre de un pintor espa�ol que aparec�a en el ahora famoso cuadro de Renoir titulado �Le bal au moulin de la Galette�, lleg� a la conclusi�n de que hab�a una extra�a pero necesaria conexi�n entre su propio destino -que siempre supuso tr�gico, como efectivamente termin� siendo- y las siguientes palabras de un poema de Coleridge aprendidas at�vicamente en una de aquellas noches de delirio:
�En Cambaluc, alza Kublai Khan residencia de delicias, una c�pula donde Alph,�-(�acaso el Aleph de Borges?)- �el r�o sagrado, discurre por cavernas prohibidas al hombre, hacia un mar sin sol, diez millas de f�rtil tierra, con murallas y torres fueron rodeadas y hab�a en el jard�n unos arroyos relucientes y el �rbol del incienso estaba florecido y hab�a bosques tan antiguos como las colinas que abrazaban el verde campo soleado��
�� -no conozco la conexi�n entre ambas paradojas, el rastreo de la pintura y las palabras de Coleridge. Quiz� lo que anhelaba realmente no era el nombre del pintor sino Cambaluc, con el deseo, aventuro, de desaparecer.
Estos versos repetidos por ella, escuchadas con sorpresa por Corto �que hacia un tiempo que no la prestaba atenci�n y se concentraba en sus ojos -fueron copiadas y escritas con disimulo en una servilleta -como el mismo Hugo Pratt asegur� a�os despu�s- escondido como estaba en los ba�os del caf� �El molino� situado, ya no existe, en la Carrer del Portal de Santa Madrona.
Tras asistir a la conversaci�n entre Corto y la muchacha, tras ver como ambos se levantaban, tras ver como se besaban, y se marchaban agarrados del brazo, Hugo Pratt jur� venganza sobre el personaje por �l creado.
Estas palabras, como descubr�, fueron posteriormente atribuidas falsamente �o literariamente- a un general zarista cosaco llamado Ungern Khan -uno de los �ltimos generales que muri� fusilado- que las repiti� frente a Corto Malt�s en su �Aventura en Siberia�. Con otro sentido, con otra intenci�n.
�� La mujer, que nunca se llam� Pandora sino Ignacia, Naxa, muri� el 20 de julio 1936 por una bala perdida en una barricada, muy cerca de donde cay� Francisco Ascaso, y a escasos metros del caf� donde enamor� a Corto Malt�s.

Llan�ant la casa per la finestra. La bullanga de 1842

2010-03-31T12:10:59+1:00

Llan�ant la casa per la finestra. La bullanga de 1842

Era 13 de novembre de 1842. Cap al vespre una trentena d�obrers que havien sortit a beure fora muralles es dirigiren cap al portal de l��ngel amb les b�tes i els porrons encara plens de vi.

En arribar a les portes de la ciutat, com de costum, els agents del resguard van obligar els obrers a pagar l�impost corresponent per entrar el vi dins les muralles. Aquest fet acostumava a ser motiu de disputes que a vegades, tal com afirma Francesc Curet, solien acabar en riotes quan els barcelonins s�ho bevien tot de cop, a �Sant Hilari�, abans d�entrar i provocaven els guardes preguntant-los si el vi ingerit pagava impost.
Aquell dia per�, les disputes entre guardes i paisans van pujar massa de to. A Barcelona la tensi� pol�tica era molt forta i els �nims estaven encesos. Aquella era l�espurna necess�ria per acabar de caldejar l�ambient.
En pocs minuts comen�aren a concentrar-se persones al pla de la Boqueria i a la pla�a de Sant Jaume. Uns trets a la pla�a de l��ngel van acabar provocant una alarma general.
Sense haver ni tan sols comen�at la revolta, l�Ajuntament va dimitir i el Cap pol�tic Juan Guti�rrez es present� provocatiu a la Pla�a Sant Jaume.
Davant la crid�ria i els insults amb qu� va ser rebut, va ordenar carregar contra la multitud concentrada. Aprofitant l�avinentesa es van detenir membres del diari �El Republicano�, als quals s�acusava de ser instigadors del rebombori i posteriorment a alguns c�rrecs municipals que havien anat a demanar-ne l�alliberament.
Les provocacions de Juan Guti�rrez i la sang calenta dels barcelonins formaven un t�ndem explosiu i les conseq��ncies es van fer notar aviat.
El dia 15, amb els estrets carrers de Barcelona plens de barricades i fossats, formant un laberint infranquejable, les campanes de l�esgl�sia de Sant Just van comen�ar a tocar a sometent. Aviat tots els campanars, incl�s el de la Catedral, van sumar-se a la crida a la revolta i la poblaci� va comen�ar a organitzar-se per rebutjar l�ex�rcit.
Despr�s dels dos trets de can� que anunciaven l�entrada de la tropa del Gerneral Zurbano al carrer Argenteria, uns quants escamots de l�ex�rcit saquejaren les joieries i botigues del carrer, destruint tot el mobiliari que es trobaven al davant.
Aquesta not�cia s�escamp� r�pidament per tota la ciutat. Ja no es tractava d�una revolta pol�tica, era una q�esti� de solidaritat ve�nal. Dels m�s petits als m�s grans, gents de tot g�nere es van avocar en les batusses per contraatacar els militars.
Barcelona, encara emmurallada, era en aquells temps una de les ciutats m�s superpoblades d�Europa i heretava alhora els grans problemes viaris de l�urbanisme medieval. Malgrat les reformes encara no finalitzades de la construcci� de l�eix Princesa-Ferran, que havia de connectar la Ciutadella amb la Rambla, l�entramat de carrers estrets i irregulars, coberts per voltes i volades, ara a m�s, plens de trinxeres i barricades, feien de Barcelona una veritable ratera per a les tropes assaltants.
Si els soldats arribaven a apoderar-se dels carrers, els terrats i els balcons normalment restaven sota control dels ve�ns, que a m�s podien saltar d�edifici en edifici.
En aquest context, la poblaci� civil es defensava disparant des dels immobles per� tamb� llen�ant literalment la casa per la finestra. Una pluja de mobles, testos, pedres, fogons port�tils i aigua bullint va caure sobre els soldats atacants.
Les tropes de Zurbano van patir un gran nombre de baixes al carrer Nou de la Rambla degut a aquest peculiar m�tode de defensa. Una de les v�ctimes fou precisament el cavall d�aquest general, que va morir a causa de l�impacte d�un armari llen�at des del balc�, tal com ens explica el menestral Coroleu a les seves mem�ries:

�Y como la calle era angosta y la tropa iba apretada, no hab�a piedra, bala ni mueble que no hiciese blanco. Al mismo Zurbano le mataron el caballo que montaba con una c�moda que le arrojaron desde un piso alto. En el Call, hasta las mujeres tomaron parte en la resistencia, arrojando agua hirviendo desde las ventanas.�

Les tropes van veure�s for�ades a la retirada per la muralla de terra, i les llances que van deixar abandonades en la fugida van ser utilitzades pels revolucionaris com a trofeu, tot decorant les barricades. Per� el desafiament va acabar sent castigat molt durament. Barcelona, acabaria patint un terrible bombardeig d�Espartero des de Montju�c.

�

Aquesta i m�s hist�ries a altresbarcelones.com

Punt de trobada

2010-03-14T23:23:27+1:00

Un Punt de Trobada entre dos barris. Un Punt de Trobada per a decidir si a casa teva o casa meva. Un espai per a tenir temps i convertir-nos en all� que ning� sap. De tant en tant, recordo i enyoro aquella sensaci� de llibertat, de decidir, de triar, de trucar, d'arribar, d'estar.

El Sepu 2 part

2010-03-11T00:09:31+1:00

Aqui est� la segunda foto para que compareis... No he podido incorporar 2 fotos juntas en una misma historia. Prometo continuar con "historias del Sepu" Hasta ahora solo se ha hablado de las chicas dependientas, pero... y los chicos que estuvimos trabajando all�? Tambien exist�amos! Habian mozos de almac�n, administrativos, decoradores, rotulistas... reyes magos... etc. Yo fu� escaparatista en mis primeros a�os y luego pas� a la oficina. Pero eso... es otra historia, ya os la cuento otro d�a, que da para muuuuuuucho. Hasta pronto!

Recordando el SEPU

2010-03-10T23:44:24+1:00

Hola a todos los antigu@s emplead@s de Sepu. Aqui os dejo una foto,�testimonio que el sepu, pocos a�os despu�s de su inauguraci�n (a�o 1933) en la Rambla,�durante la guerra,��fu� utilizado como centro de reuniones sindicalistas y apoy� a la rep�blica. Hasta aqu�, muy bien, pero... navegando navegando, me he encontrado con este otro documento publicitario, que contradice la postura anterior�y ensombrece la�intenci�n inicial. Estos posicionamientos, obedec�an a una verdadera convicci�n pol�tico-social? O era simple aprovechamiento de las circunstancias para publicitarse y hacer m�rketing via econ�mica? ejem... bueno, tengamos en cuenta adem�s, que la empresa era una sociedad�alemana y su presidente el Sr. Theilacker,�que ya resid�a y dirig�a el negocio en la central de Barcelona, tambi�n. �No�parece extra�o entonces, que apoyaran a la Rep�blica? No es mucho m�s creible su posterior declaraci�n de apoyo al r�gimen fascista? Tengamos en cuenta, que en aquel momento, en alemania Hitler hac�a de las suyas jugando a las conquistas, los imperios y las escabechinas contra todo lo que ol�a a jud�o...