Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

Peus en remull

2010-08-18T09:24:58+1:00

-A Barcelona hi ha una piscina de peus!

Al principi vaig pensar que era broma. Una piscina per peus es quelcom que, en un primer moment, sembla quelcom absurd i una mica �camp� (per la informalitat de refrescar-se els peus en una bassa) per� tamb� �s veritat que hi havia dos motius que em feien dubtar d�aquesta primera impressi�. En primer lloc, la noia que m�ho va explicar �s digne de tot el cr�dit del m�n i, en segon lloc, Barcelona �s molt donada a les iniciatives surrealistes. Per altre banda, per�, vaig visitar el web de Parcs i Jardins de l�ajuntament i aquest equipament no hi constava. Tot un misteri.

Aix� que un dia en sortir de la feina vaig decidir comprovar per mi mateixa la veracitat dels fets: vaig agafar els ferrocarrils a Pla�a Catalunya i vaig baixar al Putxet, a la zona alta de la ciutat, en recerca i captura dels jardins terap�utics de Vil�la Florida. Despr�s de caminar una bona estona (el carrer Muntaner est� bastant lluny del Putxet) vaig trobar-ho. Els jardins estaven en un espai petit encerclat per un mur de pedra. A dins s�hi podia veure una casa senyorial restaurada, que ara �s un centre c�vic, tot i que estava tancat, i un espai verd amb alguns arbres. M�s tard vaig saber que la casa era una vil�la senyorial del segle XVI restaurada. La propietat, que ara ocupa una illa sencera de cases a Sant Gervasi, era en el passat molt m�s �mplia. Les primeres refer�ncies escrites les trobem en un testament de 1603 redactat a Praga per l�ambaixador espanyol a l�imperi germ�nic, Guillem Ramon de Santcliment i Centelles, en el qual donava la propietat a l�esgl�sia per que la vengu�s. La casa va pert�nyer a una fam�lia de doctors en drets, a les Carmelites i m�s endavant a un industrial de Calella per finalment acabar funcionant com una escola de puericultura. En tot aquest temps, va anar perdent terrenys a favor de la urbanitzaci� de Sant Gervasi, que va passar de ser una zona despoblada a ser un barri m�s de Barcelona. Per� la hist�ria de la finca, tot i ser interessant, no era el que m�havia portat a aquell rac� de la ciutat.

Dins els jardins hi havia, efectivament, una piscineta quadrada amb un r�tol on hi posava �Bany de peus�. Al voltant hi havia un recorregut que havies de fer descal� que s�anomenava �catifa de textures� i que et feia caminar sobre diferents materials: grava, pedra i fusta. Segons un fullet� que vaig aconseguir m�s tard, l�objectiu era fer un recorregut terap�utic per millorar la salut fent servir el �pediluvi� o l�hidroterapia, i la reflexoter�pia podal. aquest circuit havia estat dissenyat per un metge naturista anomenat Miquel Pros. El llibret explicava que la seva pr�ctica habitual millorava la circulaci� i les defenses i relaxava el sistema nervi�s. En tot cas, feia un dia xafog�s quan hi vaig anar i havia caminat for�a estona, aix� que em vaig regalar un bany de peus que potser va ser terap�utic, o no, per� segur que va ser refrescant.

Gatos ocultos en Barcelona

2010-06-21T20:07:47+1:00

Hay varios lugares donde se pueden encontrar dibujos o relieves de gatos en Barcelona. Paseando ayer por Sarri� vi esta "escultura" de gato en una terraza y me hizo pensar en los que hay en la plaza de Los Pa�sos Catalans de la estaci�n de Sants.

Local para perros no fumadores

2010-06-21T20:05:11+1:00

Existen carteles divertidos. Por ejemplo en este local s�lo dejan entrar a perros que no fuman :)

�

Fanal empaperat

2010-02-12T21:01:50+1:00

Aqu� l'Ajuntament t� una font d'ingresos d'all� millor. Ara b�, aquest cop, no es pot dir que act�a amb nocturnitat i tra�doria, el fanal en q�esti� demostra clarament, i es testimoni, que all� passa quelcom. O millor dit i passa la grua.

Vosaltres si vei�ssiu aquestes pegatines i aparcariu?. Doncs b� sembla que hi ha alguns que o s�n cecs, adinerats o masoquistes, per qu� la veritat a aquest pas el fanal quedar� empaperat de trianglets de colors. Veure per creure.

Contenidor antipluja

2010-02-06T10:02:13+1:00

Ser� breu. Quan he vist aquest paraigua enganxat al contenidor no he pogut per m�s que pensar que, sortosament, encara, malgrat les circumst�ncies socio-econ�miques que vivim, hi ha alg� que no ha perdut el sentit del humor.

Ara al escriure la hist�ria, i observant la foto amb deteniment, he pensat si la persona propiet�ria del paraigua no ser� sota del contenidor. No s� vosaltres, per� jo veig treure el cap a una sabatilla i, no anir�a el senyor-a llegint el diari i menjant un entrep� quan li han dipositat el contenidor damunt?.

No us penseu, tinc m�s feina que fer que escriure aquestes tonteries, per� em ven�a de gust fer-ho. Bon d�a a tots.

Barra lliure i Santa �gata

2010-01-02T12:39:50+1:00

Ara que prohibeixen les barres lliures, m'ha vingut al cap un "flashback" del rodatge de la minis�rie de la televisi� catalana "Carles, Pr�ncep de Viana" en la que participava com a extra. El c�sting nom�s demanava com a requisits portar el cabell llarg i ser alt i mor�. No s� el perqu�, per� la saleta de l'hotel del carrer Ferran on ens havien congregat estava ple de "heavies". �rem uns deu, ens van donar la roba de guerrers medievals i despr�s mentre esper�vem ens van deixar acompanyats de totes les llaunes de cervesa que volgu�ssim, fins que les vam acabar. Tampoc era lliure, lliure...per� tres o quatre llaunes amb l'hora llarga que vam esperar s� que van caure.

Coincid�ncia o no, el cas �s que per l'escena que hav�em de gravar es necessitava cridar i fer l'animal i no va caldre que ens alli�onessin gaire. Hav�em d'irrompre a la Capella de Santa �gata del Palau Reial a puntades de peu i cops d'espasa i abalan�ar-nos sobre una taula, que representava que havia estat ocupada recentment per comensals, menjant restes de l'�pat i tirant-ne per terra. L'an�cdota �s que un de nosaltres es va excedir en el paper i va trencar part del mobiliari real de la capella. La bronca que li van clavar va ser monumental, per� tal i com an�vem m�s aviat ens va fer riure tot plegat. Em van dir que m�s tard la productora s'havia fet c�rrec dels desperfectes causats. An�cdotes a banda, recomano molt visitar aquesta capella g�tica.

Mobbiliari urb� 2

2009-12-25T20:33:35+1:00

Quin tip de riure.

Si compareu aquesta imatge amb la que surt a 'Mobbiliari urb�' hi trobareu algunes difer�ncies.

Sempre hi haur� qui no les sabr� veure.

Mobbiliari urb�

2009-12-04T21:14:56+1:00

Art casual, arte povera, la marca de la �ciutat la fem entre tots i totes...

Anem llu�nt una insostenibilitat sostenible, per�.

Aucells amics

2009-10-08T16:26:37+1:00

Parc de la Guineueta (Nou Barris) a les 8:30 del mat�.

�

Un estol de cotorretes argentines (verda poblaci� en augment) compartint la grana del terra amb coloms d�aqu� (gris poblaci� en disminuci�).

En mig del grup, un colom�de la pau i treva (blanc per ara).

Per suposat

2009-10-05T12:27:47+1:00

Tamb� dono per suposat que alguns dels que llegireu l'hist�ria pensareu:"Poca feina t� aquest que s'entreten amb aquestes tonteries". Doncs potser si, per� no amagar� que el r�tol em va fer gr�cia i instintivament vaig pensar que, si era una botiga on venien animalons, aquests deurien d'estar vius sino per qu� els voldr�a la gent comprar morts, oi?.

De vegades hi ha informaci� que es dona per suposada, haur�a estat suficient amb dir:"Venem animals", segona planta.