<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
	

		<!-- generator="bdebarna/1.1" -->

		<rss version="0.91">
		<channel>
			<title>Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias</title>
			<link>http://www.bdebarna.net/</link>
			<description>Histories de Barcelona - Ficcions</description>
			<language>es-ES</language>
			<webMaster>info&#64;bdebarna&#46;net</webMaster>
			<copyright>Copyright 2013</copyright>
			<image>
				<title>Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias</title>
				<url>http://www.bdebarna.net/v2_/logo.png</url>
				<link>http://www.bdebarna.net/</link>
				<description>Histories de Barcelona</description>
			</image>
		
				<item>
					<title>Punto de partida</title>
					<description>Solo, rozando la locura llego a crear lo impensable y el caos que siento, acaricia esta locura que me invade. Cierto es que hace tiempo que no escribo y qué sentido tenía o qué sentido tiene volver a hacerlo ahora…¿Quién desea leer pensamientos vagabundos? Llenos de apatía  y palabras ausentes de historias. Ahora que no tengo nada que explicar, ya no me da miedo enfrentarme a la hoja en blanco que siempre me amenaza con su osadía y silencio.Rodeada de gente, en el trabajo, en la calle,  me doy cuenta que me siento bien con mi silencio diario. Evito comunicarme, expresarme. Evito conocer gente nueva. No lo deseo. No lo necesito. Nada tengo que decirles. No son nadie en mi mundo. Este silencio es tan hermoso, que hasta mis propios pensamientos me seducen y mi corazón se acelera y se apasiona en segundos. ¿A dónde se dirigen mis pensamientos? Hacia ti. Has entrado en mi vida sin preguntar, me has ofrecido tu amistad y la oportunidad de volver a creer en una parte de mi  humanidad. Así me has ayudado.Me pierdo en  mi tristeza al verte sufrir: y escribo otra vez sin importarme que pensarás, solo con el objetivo endeble de poder ayudarte una mínima parte de lo que realmente necesitas: libertad. No una libertad física, sino una liberación que expulse tu odio, tu rencor hacia el exterior y quedes desnudo ante ti mismo, para empezar de nuevo.Tu corazón se rebela, tu alma lucha y tu locura confunde  tu sentido común. Pero eres el más cuerdo de toda la humanidad, porque luchas por ser tu mismo sin temor…Regreso a mi infierno para intentar, solo un poco,  liberarte del tuyo. Y sé que necesito sentir para escribir y las palabras que te expreso me rozan el alma y son las que te ofrezco con humildad. Regreso al punto de partida,  pero ya no presto atención al exterior, nado por estos pensamientos, fluyen las ideas en las líneas hasta que acabe la página. Pero las palabras siguen creando frases en mi mente. ¿Me estaré volviendo loca?Mis silencios se aproximan poco a poco y se convierten en miles de lágrimas que son las  millones de emociones que desean salir y imprimirse en la hoja en blanco. Destinadas a tu amistad, a aliviar tu locura. Repito: ¿me estaré volviendo loca?  Me siento vagabunda de la expresión. Me faltan palabras para encontrar un camino que lentamente te puedan ayudar, y me dirijo a un universo que solo existe en mi cabeza. ¿Si no existe algo como puedo pensar en ello?Soy desertora de la humanidad, pero no de la amistad. La soledad es mi universo y me siento afortunada. Comparto con un papel los pensamientos y no me siento sola.Pongo fecha a mis escritos para no olvidar cuando fue la última vez que escribí, que pude ser yo misma sin temor al qué dirán. Y observo que me pierdo más en la monotonía del día a día puesto que las fechas de mis escritos son más distantes los unos de los otros.Quizás aun exista la esperanza de convertirme definitivamente en ese ser que deseo pero le tengo tanto miedo y sin embargo vive dentro de mí escondida pero que cada día me abraza al oscurecer...¿Cuál es mi infierno…? Quién o qué es mi inspiración?..  … es tu ternura la que me hace aflorar una idea detrás de otra … es tu ternura la que me acongoja y me seduce … es tu amistad noble la que hace que vuelva a recordar quién soy yo</description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=127&amp;historia=2742&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=127&amp;historia=2742</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=127&amp;historia=2742</guid>
					<pubDate>2013-04-19T16:08:31+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Adeu</title>
					<description>La gent caminava amunt i avall al meu voltant. Ignoraven el que estava a punt de fer. Feien la seva vida, normalment, sense imaginar-se ni per un moment el que jo pensava. Una dona li feia entendre al seu fill que no podia correr per l'andana i li demanava que s'estigués quiet. El noi que tenia just al meu costat ballava tímidament la música dels seus auriculars i un home apuntava alguna cosa en una agenda marró, vella i desgastada. El cor se m'accelerava per moments i em venien mil imatges al cap. Em vaig començar a fer preguntes, a plantejar-me coses... M'atacaven els dubtes i les contradiccions i vaig començar a suar.&lt;br/>&lt;br/>El so i la tremolor del metro es començava a sentir sota els peus. Algunes de les persones que estaven assegudes al banc de l'andana es van començar a aixecar per mirar d'agafar lloc al metro i poder seguir asseguts. Potser havien de viatjar lluny o potser simplement eren uns ganduls. Jo no pensava seure, ni tampoc pensava anar molt lluny. Jo només pensava en el que estava a punt de fer. &lt;br/>Vaig mirar als ulls a la mare del nen inquiet i ella em va tornar la mirada amb un somriure còmplice i amable. El so i la tremolor eren cada cop més evidents i anunciaven que irremediblement arribava el moment de fer el pas. Vaig respirar fons, les mans em suaven, les cames se’m desestabilitzaven lleugerament, l'ull esquerra em va començar a tremolar i els llavis se m'assecaven a una velocitat vertiginosa. Potser havia estat un error, potser no m’ho havia pensat gaire bé o potser no era el moment. &lt;br/>&lt;br/>Les dues llums encegadores del metro van apareixer amenaçadores pel tunel. Cada cop eren mes grans, cada cop eren més aprop. Finalment el metro es va aturar i l’atzar va voler que la porta d’un dels vagons em quedés just al davant. La porta es va obrir i jo em vaig quedar paralitzat. No podia fer el pas, em semblava molt precipitat. Llavors, de sobte, vaig aixecar la mirada i la vaig veure. Estava just allà, en aquell vagó que m’havia quedat al davant, darrera d’aquella porta que em convidava a entrar. Vaig fer un pas decidit endavant deixant que la porta es tanqués darrera meu. El noi dels auriculars, la mare i el seu fill, l’home de l’agenda marró... tothom va desaparèixer, el temps es va aturar i jo seguia sense dir res. Feia massa que no la veia. Era ella però amb una altra lluentor als ulls. Tenia més d’ella i molt menys de mi, i no vaig trobar ni rastre del “nosaltres” que un dia vam compartir. Es va tocar els cabells entre coqueta i nerviosa, i després, com si es tractés d’un guió après i assajat, em va deixar anar un: Què era tan important? Em baixo a Sagrada Familia. Després de dos anys, ella havia acceptat que ens veiéssim només si ho feiem al metro, perquè sabia que passés el que passés tindria un final ràpid. Jo volia concentrar les millors paraules en tres frases, pero no em sortia res. Em sentia com un creatiu publicitari sense èxit que intenta impactar en 30 segons i no ho aconsegueix. &lt;br/>&lt;br/>M’invaia el record d’aquelles nits de comiats eterns al porxo de casa dels seus pares, d’aquelles tardes d’estiu tranquil•les, fent l’amor sota el ventilador, mentre fora la gent es moria de calor. D’aquelles nits sense dormir, compartint música, ensenyant-nos cançons que ens feien pensar  l’un en l’altre. Em torturava la nostàlgia de l’olor del sabó que posavem a la banyera quan ens estavem hores jugant amb l’aigua i la pell, a la llum d’unes espelmes. Recordava cada plor i cada somriure que havíem compartit. Anyorava la complicitat de poder parlar amb una mirada i que no fes falta dir res. Les converses absurdes de mitjanit que acabaven amb petons infinits perduts entre els llençols. La seva manera de tocar-me el clatell mentre conduia, tan delicada i tan intensa a la vegada. M’aturdia pensar que s’havia acabat, em resistia a acceptar que mai més tornaria a sentir la porta desde la cuina, mentre feia el sopar, i per dins tenir aquella sensació de que arribava el millor moment del dia. Que ja no ens dormiríem al sofà mirant qualsevol sèrie i em despertaria amb un petó i un: Anem a dormir amor... en veu baixa.  &lt;br/>&lt;br/>Tremolant, però amb la força que em donanven aquests records, la vaig mirar als ulls i li vaig dir l’únic que tenia clar que no li volia dir: Em perdones? Llavors, ella va somriure insolent i em va respondre el pitjor que podria haver escoltat: Ja fa temps que t’he perdonat. I llavors em vaig adonar. Ja no sentia absolutament res per mi i per això em podia perdonar. Era un d’aquells perdons on ja no hi ha rencor, ni retrets, ni res... perquè ja no hi ha ni gota de passió, que és el que ens porta a la lluita interior. Era un perdó que em donava a entendre que ja feia temps que m’havia expulsat per sempre del seu cor. Hagués preferit que no em perdonés, que m’hagués regalat unes llàgrimes i que hagués hagut de marxar sense acabar la conversa perquè no hagués pogut. Però no. Em va perdonar... i la vaig perdre del tot i per sempre.</description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=131&amp;historia=2684&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=131&amp;historia=2684</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=131&amp;historia=2684</guid>
					<pubDate>2011-08-23T20:07:19+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Lip Dub Taxonera</title>
					<description>&lt;p>&lt;em style="line-height: 17px; font-style: italic">Fa poc més d'un mes, i a partir de la idea original de Paqui Castillo, J.O. Romero i el seu equip van &lt;/em>&lt;em style="line-height: 17px; font-style: italic">rodar el primer Lipdub del barri de la Taxonera. Va comptar amb la participació de més de 500 persones, entre entitats, comerços i veïns, i  &lt;/em>va recórrer el carrer Arenys, des del Centre Cívic Taxonera fins a la plaça Vall d'Hebron. Es va estrenar en el marc de les Festes Majors del barri, a la mateixa plaça on es va rodar. I per l'any vinent està previst organitzar-ne un altre.&lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=304&amp;historia=2668&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=304&amp;historia=2668</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=304&amp;historia=2668</guid>
					<pubDate>2011-07-06T12:19:51+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Arrabalero Felipin</title>
					<description>&lt;p>Hola, esta familia de amigos, del barri del rabal.llevo como cuarenta años viviendo aquí pero parte de la ifancian , fuy una traseunte  más.Ahora algo mayor llevo un tiempo escribiendo , para mi .Unos recuerdos, colegio y algo sobre este barrio.Ya lo acabare.El tiempo me ha llevadoa escvribir algo sobre este barrio.--dejo algo&lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p>Mis ojos se mantenian abiertos, me hicierón asi ojos muy  abiertos.El que me vea su primera impresión, ¡horror! ¡que fijación!  mis parpados , no se cierran,más fijos todavia , pestañas ,no tengo .Mejor,esas tan bien peinadas y ¡me confunden !Asi! mi cara sin un ápice de expresión.Mis cuatro patas ,clavaditas en el suelo . Que puedo decir de mi cuerpo,me pillais de frente, de lado de culo de encontrar mi saludo a todo el que posé,  la vista a mi gran cuerpo,gordo y negro, único color.Era facil que alguien se sobrepasara en mofarse y ridiculizarme,¡Que gordo, que gordo! ¡que negro ! ¡que negro! con mi figura, grande y oscura, creo que me és pequeña,esta rambla.........................................................&lt;/p>&lt;p> ...........................................................&lt;/p>&lt;p> ----------------- Claro necesita que todo el mundo vanaclorira su arte.¿Arte? en dejarme aquí fijo sin ningun movimiento ¿esto és arte?.Por lo menos alguna movilidad sobre mis delanteras patas.Algun movimiento de cuerpo ,para quitarme el agua cuando llueve, para desacerme de la hojas de los árboles en su caida, para  alejar las cagadas de los perros,desquitarme de algun endiablado niño,encima de mi lomo.Un poquito de estiramiento para un lado, otro imposible,¡Imposible  la movilidad.Botero se llama mi creador... ese no sabe de gatos.&lt;br />.....................................................................&lt;/p>&lt;p>.......................................................................................&lt;/p>&lt;p>..................................&lt;/p>&lt;p> -¡Hey!¡hey!Arrabalero .&lt;/p>&lt;p>-Aqui estoy Felipito, -Dime,te siento pero no te veo.Tu tozudo ,como siempre queriendo subir por la cola, ¡que no !.Ahora por mi gruesas y negras patas... ¡tampoco!que mal te tengo acostumbrado , siempre aqui arriba&lt;/p>&lt;p>MI vista , me lleva poner atención en un vecino. Lleva unos minutos mirandolo viendo cocmo el muchacho no llegaba a  su meta... mi enorme lomo.Le ofrece sus manos y de un salto lo alza sobre mi lomo, ¡no,sobre mi lomo no ha caido sobre mi corto cuello.AHGGGGG, que me escañas.&lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p>Está recortado, hay más.Simplemente una simpatia por el  gato de Botero.&lt;/p>&lt;p>Espero continuar un largo tiempo con vosotros.&lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p>  fina  abraxoxxxxxxx&lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p> &lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2650&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2650</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2650</guid>
					<pubDate>2011-04-09T20:02:56+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Els ocells de paper</title>
					<description>&lt;p>Un bon dia –a principis del noranta- varen visitar Barcelona uns éssers gegantins, venien d’un planeta llunyà, i la enorme nau interplanetària que els transportava va tenir serioses dificultats per aterrar a causa de les seves dimensions; les autoritats municipals, d’acord amb el Govern, els indicaren el gran solar del desaparegut barri de barraques del Somorrostro -més endavant reservat a la construcció del futur Fòrum de les Cultures- com a lloc adient; tot i així la grandària de l’astronau va suposar un repte per a les maniobres d’aproximació... Encara que la ciutadania estava avisada, les evolucions de l’aparell no van deixar d’atemorir una part del veïnat, mentre que altra gent –que no volia perdre’s l’espectacle- creava problemes d’afluència, amb una aglomeració agreujada per l’ús de vehicles particulars (malgrat les recomanacions dels responsables de mobilitat, que advertien de no fer-los servir). El cas és que, feliçment, els alienígenes aterraren sense causar desgràcies ni danys materials, llevat d’uns cercles recremats a l’asfalt, allà on les toveres de la nau feren contacte amb el terra. &lt;/p>&lt;br/>&lt;p>La celebritat assolida per Barcelona gràcies a l’adjudicació dels Jocs Olímpics, havia estat la raó que els decidí a visitar-nos. Com tants habitants de la Terra, que arribats de qualsevol continent, farien cap amb creuers, avió o altres mitjans de transport, en això no es distingirien d’ells... només la talla – els extraterrestres mesuraven uns vint-i-cinc metres d’alçada- establia una diferència inapel·lable... i una dificultat que els remots viatgers no haurien pogut considerar, ni els nostres mandataris, preveure: la gran Ciutat de Fires i Congressos, avesada a l’acolliment massiu de forans de mida estàndard, no tenia cap instal·lació capaç d’allotjar les còrpores excessives dels insòlits turistes, cap edifici ni recinte esportiu tenia portes per on poguessin passar, ni seients per asseure’ls, i molt menys, llits! Així, el seu propi vehicle va ser l’hotel propici durant la seva estada. Quant als àpats, només consumiren productes alimentaris aptes per a menjar a l’aire lliure, que eren servits en ponts metàl·lics portàtils, proporcionats per l’exèrcit. El pa amb tomàquet –que els va entusiasmar- era d’un un forn especialitzat en càterings multitudinaris, i la ingesta d’embotits i pernil va deixar els mercats i comerços sense abastiment força dies... No varen poder gaudir de la cuina de moda, aquella amb la qual reputats mestres cuiners, havien situat la ciutat al cor dels cercles gastronòmics mundials més llepafils.&lt;/p>&lt;br/>&lt;p>A causa de la seva desmesura, els bons visitants es van limitar a fer un circuit turístic d’espais oberts i de grans dimensions, pujaren a Montjuïc, veient el Castell des de fora i l’ampla panoràmica de la Ciutat Comtal (encara que –tot s’ha de dir- no els va impressionar gaire la, per a ells, relativa magnitud), anaren al Park Güell, van entrar al Parc de la Ciutadella (on l’esglai i rebombori que causaren als animals del zoològic, es recordarà sempre més) i, no sense dificultats, arribaven al Pla de la Catedral. El Palau de la Generalitat i l’Ajuntament, se’ls va haver de mostrar amb sessions cinematogràfiques, per raons de seguretat... i, no cal dir-ho, també tots aquells edificis o indrets que configuren el ric catàleg arquitectònic i típic de la ciutat. La projecció es va fer posant un llenç de grans proporcions, que cobria la façana d’un banc de la plaça de Catalunya. Encara que, l’esdeveniment més celebrat pel públic present, va ser la foto que es van fer envoltant el monument a Colom, que resultava notòriament disminuït enmig dels colossals forasters.  &lt;/p>&lt;br/>&lt;p>De les hores d’inactivitat, forçada per les limitacions òbvies, en varen sortir uns bonics “ocells de paper”, eren força destres en l’art de la papiroflèxia –el consideraven un bon entreteniment-, però que, per raó de la seva immesurable força física, ells feien amb planxa de ferro. En record de la seva estada entre nosaltres, essent Alcalde el Sr. Maragall, van instal·lar-les sobre sengles pedestals als dos extrems d’un tram dels carrers d’Aragó i Guipúscoa, on s’estan per a admiració de petits i grans. &lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=383&amp;historia=2634&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=383&amp;historia=2634</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=383&amp;historia=2634</guid>
					<pubDate>2011-01-15T16:24:03+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Siberia-Barcelona</title>
					<description>Averigüé posteriormente que ni Hugo Pratt ni Corto Maltés estuvieron mucho tiempo en Barcelona. Lo justo para dar un paseo por el barrio de Ciutat Vella y enamorarse –ambos- de una hermosa joven que con el tiempo fue sindicalista y miliciana.&lt;br />Por aquel entonces ella era una persona tremendamente ambiciosa que a&lt;br />consecuencia de ciertos paseos alucinógenos y obsesivos de absenta; y de una búsqueda incesante e inacabada del nombre de un pintor español que aparecía en el ahora famoso cuadro de Renoir titulado “Le bal au moulin de la Galette”, llegó a la conclusión de que había una extraña pero necesaria conexión entre su propio destino -que siempre supuso trágico, como efectivamente terminó siendo- y las siguientes palabras de un poema de Coleridge aprendidas atávicamente en una de aquellas noches de delirio:&lt;br />“En Cambaluc, alza Kublai Khan residencia de delicias, una cúpula donde Alph,”-(¿acaso el Aleph de Borges?)- “el río sagrado, discurre por cavernas prohibidas al hombre, hacia un mar sin sol, diez millas de fértil tierra, con murallas y torres fueron rodeadas y había en el jardín unos arroyos relucientes y el árbol del incienso estaba florecido y había bosques tan antiguos como las colinas que abrazaban el verde campo soleado…”&lt;br />        -no conozco la conexión entre ambas paradojas, el rastreo de la pintura y las palabras de Coleridge. Quizá lo que anhelaba realmente no era el nombre del pintor sino Cambaluc, con el deseo, aventuro, de desaparecer.&lt;br />Estos versos repetidos por ella, escuchadas con sorpresa por Corto –que hacia un tiempo que no la prestaba atención y se concentraba en sus ojos -fueron copiadas y escritas con disimulo en una servilleta -como el mismo Hugo Pratt aseguró años después- escondido como estaba en los baños del café “El molino” situado, ya no existe, en la Carrer del Portal de Santa Madrona.&lt;br />Tras asistir a la conversación entre Corto y la muchacha, tras ver como ambos se levantaban, tras ver como se besaban, y se marchaban agarrados del brazo, Hugo Pratt juró venganza sobre el personaje por él creado.&lt;br />Estas palabras, como descubrí, fueron posteriormente atribuidas falsamente –o literariamente- a un general zarista cosaco llamado Ungern Khan -uno de los últimos generales que murió fusilado- que las repitió frente a Corto Maltés en su “Aventura en Siberia”. Con otro sentido, con otra intención.&lt;br />        La mujer, que nunca se llamó Pandora sino Ignacia, Naxa, murió el 20 de julio 1936 por una bala perdida en una barricada, muy cerca de donde cayó Francisco Ascaso, y a escasos metros del café donde enamoró a Corto Maltés.&lt;br /></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=62&amp;historia=2560&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=62&amp;historia=2560</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=62&amp;historia=2560</guid>
					<pubDate>2010-04-06T13:15:49+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>buscant a gurb pel raval</title>
					<description>&lt;p>Escrivia Eduardo Mendoza al seu fantàstic llibre 'Sin noticias de Gurb', quan el marcià sense nom baixa pel Raval a buscar-lo,&lt;/p>&lt;p>  "Bajo paseando por &lt;strong>las Ramblas&lt;/strong>, me meto por algunas calles laterales. En esta parte de la ciudad la gente es variopinta y bastaría su sola contemplación para saber que Barcelona es puerto de mar aunque no lo fuera. Aquí confluyen razas de todo el mundo (y también de otros mundos, si se me incluye a mí en el censo) y aquí se cruzan y descruzan los más variados destinos. Es el poso de la Historia el que ha formado este barrio y el que ahora lo nutre con sus polluelos, uno de los cuales, dicho sea de paso, acaba de chorizarme la cartera". &lt;/p>&lt;p> &lt;/p>&lt;p> Més històries i llegendes de barcelona&lt;/p>&lt;p>passejades per la ciutat: www.edugarcia.info &lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2411&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2411</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=58&amp;historia=2411</guid>
					<pubDate>2009-06-19T18:07:03+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>El pas de zebra</title>
					<description>&lt;p>Hi ha un pas de zebra en el camí de casa al metro.&lt;br />&lt;br />Encara no sap perquè, des de casa li sembla més rapid un camí però tornant li sembla més curt l'altre. Un dia d'aquests ho mirarà en un plànol. Si. Un dia d'aquests. Mentrestant va i torna per camins diferents i tampoc li desagrada.&lt;br />&lt;br />No se si ningú l'ha vist, aquest pas de zebra. Té la bonica propietat d'animar-te l'inici del dia. Hi ha dies que un s'aixeca amb una energia, una alegria que no se sap d'on surt. Aquests dies quan travessa el carrer anant al metro ni se'n recorda del pas de zebra. Qui pensa en aquestes coses! &lt;br />&lt;br />Però hi ha dies que només llevar-se ja s'ho nota. A vegades és el temps, a vegades una mala nit o un pitjor dia anterior. Normalment és aquell somni en que torna a parlar amb se mare. Aquests dies en què està trist surt de casa arrossegant els peus com resistint-se a haver de viure el dia que l'espera. Són els dies que el clatell veu la llum i va sembrant papada; caminant i mirant a terra. I llavors passa pel pas de zebra i només veient-lo, aconsegueix produir-li un somriure. &lt;br />&lt;br />Quina tonteria. &lt;br />&lt;br />No és més que un descuit d'un treballador mandrós que no va apartar les branques de terra al pintar el recent asfaltat carrer. Recorda com li va sorprendre la imatge el primer dia trist després del repintat. Aquell primer dia tenia pinta de ser un molt mal dia i encara recorda com, després de veure el recent i original pas de zebra, va estar tot el dia pensant en la casualitat d'aquella imatge i més tard, en com pot un accident producte de la mandra i la incompetència d'un pintor de carrers podia haver-lo abstret de manera tan efectiva del que havia de ser un mal dia.&lt;br />&lt;br />Des d'aleshores, sempre que veu el pas de zebra recorda aquell dia i confirma que està trist, ja que sinó no hauria vist el pas de zebra, mai falla! I pensa quants dies porta passant per allà sense recordar el pas de zebra. Aquesta tonteria li dóna aquest somriure necessari per començar el dia, els dies que no el porta de casa. &lt;br />&lt;br />Avui, després d'una nit de mal d'esquena i somnis estranys, s'ha llevat abatut i fa un dia tapat. Mala suma. Feia dies que no arrossegava els peus fins al pas zebra. Com de costum, es repeteix el pensament i se li escapa el somriure com si no volgués. Aixeca el cap i passa, més animat, pel costat d'un bitllet de 500€ sense ni veure'l.&lt;br />&lt;br />Un dia d'aquests li farà una foto. Si. Un dia d'aquests.&lt;/p>&lt;p>&lt;img src="../v1/imatges_arxiu/pas_zebra.jpg" border="0" /> &lt;/p>&lt;p>&lt;em>Relat curt extret del &lt;a href="http://www.joanvallve.com" target="_blank">walden III&lt;/a>.&lt;/em>&lt;/p>&lt;p>&lt;em>Inspirat en el pas de zebra del carrer Mascaró a la cruïlla amb Lluís Sagnier (fotos). &lt;/em>&lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=71&amp;historia=2290&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=71&amp;historia=2290</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=71&amp;historia=2290</guid>
					<pubDate>2009-02-05T02:42:59+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>Diego Valor: Una serie de l'espai per la radio</title>
					<description>&lt;p>Era pels anys 1954, i Radio Barcelona emetia un programa juvenil una &lt;strong> serie titulada &lt;em> Diego Valor &lt;/em> &lt;/strong>&lt;/p>&lt;p> La musica deia &lt;/p>&lt;p>&lt;strong> Diego Valor &lt;/strong>&lt;/p>&lt;p>&lt;strong> el piloto del espacio &lt;/strong>&lt;/p>&lt;p>&lt;strong> de los buenos el mejor &lt;/strong>&lt;/p>&lt;p>&lt;strong>de los malos triunfador. &lt;/strong>&lt;/p>&lt;p>&lt;strong>Diego Valor.&lt;/strong>&lt;/p>&lt;p> El dolent era el Mekong, y la historieta era seguida per la juvenalla on mi conto jo, han passat mes de 50 anys y recordo la musica com si fos ara. Ho recorda algù més?&lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=117&amp;historia=2279&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=117&amp;historia=2279</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=117&amp;historia=2279</guid>
					<pubDate>2009-01-22T22:43:55+1:00</pubDate>
				</item>
				
				<item>
					<title>porta del paradís?</title>
					<description>&lt;p>Tenia dues hores lliures i vaig anar a passejar resseguint el perímetre de la muralla romana de Barcelona. Per casualitat vaig trobar aquest carrer, tan estret que el creia un passatge particular. Al final del carrer Timó, una porta, amb arc de pedra, adovellat, i porta de fusta massissa, ennegrida, amb ferros i claus. Fa tant de temps que no s'obre que al terra s'ha tapat l'escletxa debaix per la pols, que ja sembla ciment. Pero al damunt, uns segles més jove, el número de pedra blanca que posa l'ajuntament, el 3, dona fe de que esxisteix, que es una propietat inmobiliària, que paga impostos. Qué hi ha al darrera? Per google he vist un jardí. Serà com als contes de Borges, potser un cop s'entra no s'hi surt? si hi trobes el paradís, quan surts per toranr-hi un altre dia no trobes mai més el carrer? Suposo que un dia hi tornaré i la porta serà inexistent, no quedarà ni rastre en el mur.&lt;/p>&lt;p>Qui sería l'últim en tancar la porta?&lt;/p></description>
					<comments>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=61&amp;historia=2271&amp;comentar=1#comentaris</comments>
					<link>http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=61&amp;historia=2271</link>
					<guid isPermaLink="true">http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=61&amp;historia=2271</guid>
					<pubDate>2009-01-13T11:03:10+1:00</pubDate>
				</item>
				
		</channel>
		</rss>
		