Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

La dama del paraigua

2011-03-13T13:30:38+1:00

Aquesta gr�cil figura va ser durant for�a temps �ho he viscut, a la meva inf�ncia- una de les icones que assumien la representaci� de Barcelona.

�

La delicadesa del seu gest per verificar una pluja gaireb� imperceptible, la inclinaci� elegant del cos i, sobretot, l�abillament a la moda de l��poca, la feien seductora a ulls dels barcelonins que �potser- enyoraven �poques m�s prop�cies; parlo des de la fosca perspectiva d�una postguerra viscuda amb totes les conseq��ncies nefastes de les privacions: aliment�ries, tecnol�giques, culturals i de llibertat, que el franquisme anorreador feia omnipresents a les nostres vides.

�s oport� remarcar que el seu vestit t� un gran protagonisme, no tan sols per l�atractiu hist�ric d�una moda pret�rita, sin� que representa un rar testimoni documental: l�escultor -Joan Roig i Sol� (1835-1918), un reusenc format art�sticament a l�Escola Llotja de Barcelona- va viure el Noucentisme de ple, un moviment impregnat de classicisme que implicava tant les arts pl�stiques com l�arquitectura, defugint representacions realistes en benefici d�aquelles m�s simb�liques.

Per�, gosaria dir que avui la bonica figura d�aquesta damisel�la ha perdut protagonisme. Aventuro dues raons: la primera �s que, mentre antany era a la vista de tothom que entrava al Parc de la Ciutadella -en una passejada o escur�ant cam� cap a l�altra banda del parc- la podia contemplar, ni que fos sense aturar-se. Aix� la feu familiar i propera a pr�cticament tots els ciutadans, que un dia o altre l�haurien vist. Per�, es va produir una ampliaci� �necess�ria, imprescindible- del recinte� zool�gic, i la font coronada per la figura hi va restar a dins, aleshores, nom�s qui entra al Zoo la veu, i encara en compet�ncia amb tota mena de bestioles altament seductores: grans felins, paquiderms, remugants, micos, lloros i r�ptils ex�tics criden l�atenci� de menuts i adults, sense comptar amb el sorprenent espectacle dels dofins! Aix� fa que la noieta rom�ntica passi a un discret segon pla... em temo que nom�s els gan�pies nost�lgics li dediquem atenci� suficient, i encarem l�aparell fotogr�fic homenatjant-la.

La segona ra�, probablement s�esdev� amb la incorporaci� de tants i tants altres s�mbols, edificis i icones que la ciutat ha anat sumant, a conseq��ncia d�una accelerada modernitzaci�. Avui all� que en diuen skyline de la ciutat s�ha omplert de noves siluetes, els carrers tenen moltes m�s refer�ncies art�stiques �o no tant- que proposen m�ltiples itineraris tur�stics o culturals i, per acabar-ho d�adobar, en molts indrets i moments del dia la gent que pobla els nostres carrers s�n forans, molts venen de pas, guia i pl�nols en m�, sense refer�ncies d�un passat personal vinculant, amb avidesa de consum immediat, que arracona tot all� que uneix el ciutad� amb Barcelona, a trav�s de fils invisibles, teixits amb mem�ria i tradici�. La polida senyoreta ser� ignorada per una immensa majoria!

Ara, que ning� em pregunti si tot aix� �s bo o dolent, no ho s� pas; pot ben ser que, si jo hagu�s viscut abans que la font de la �Dama del paraigua� exist�s, hauria trobat algun altre tema que m�inspir�s un relat nost�lgic. Per que el temps no s�atura mai, i nosaltres, s�.

Un ve� genial

2011-01-22T21:12:19+1:00

Sempre he estat afeccionat al jazz, i a m�s, per raons professionals, durant uns anys vaig tenir el privilegi de tractar i col�laborar amb m�sics m�tics com Count Basie, Oscar Peterson, Dizzy Gillespie, o la incomparable Ella Fitzgerald... (en general, els int�rprets de l��rbita del gran productor i m�nager Norman Granz) mai, per�, vaig con�ixer personalment un personatge tan destacat �i a la vegada proper- com el nostre Tete Montoliu. Un home que va superar la seva ceguesa amb un irreductible afany de perfecci� envers la m�sica. Tot i la admiraci� que sempre li he professat, havent col�leccionat una notable part de la seva discografia i fet servir manta vegada els seus enregistraments en audicions de divulgaci� musical, mai la provid�ncia em va posar al seu davant, donant-me la oportunitat d�encaixar una m� m�gica com eren les seves

�

Quan he dit proper, a m�s, ho deia en el sentit m�s estrictament f�sic, ja que durant anys hav�em estat ve�ns al mateix barri, nom�s un centenar i escaig de metres separaven els domicilis respectius, tot i aix� mai vaig creuar-me amb ell pel carrer, ni varem coincidir a cap establiment comercial, ni s�esdevingu� coincidir en algun restaurant del ve�nat com�. L�edifici del carrer Muntaner, on va viure el genial m�sic, exhibeix una placa d�homenatge ben merescut, per�, naturalment, no informa del seu car�cter singular, per fer-ho hauria d�estendre�s en un reguitzell de fets i an�cdotes inacabable, de les quals potser les m�s sorprenents foren relacionades amb la veneraci� pel Futbol Club Barcelona, tan intensa que fins hauria seguit m�s d�un partit per la r�dio a trav�s d�uns petits auriculars, que duia discretament mentre tocava el piano durant un concert, davant del p�blic... Val a dir que, una de les nombroses distincions que l�han honorat, �s la Ins�gnia d�Or i Brillants del Bar�a, que valorava molt�ssim.

�

Amb un prudent interrogant, s�ha de recordar la afirmaci� d�alg�, assegurant que enmig d�una audici� va arribar a exclamar �endut per l�entusiasme- un estentori �Gol!�, d�un partit especialment rellevant, sense deixar de teclejar l�instrument... �s d�aquelles coses que definim amb la cl�ssica dita italiana: �E se non � vero, � ben trovato�.

�

Actualment coincideixo sovint amb en Jordi, el seu fill, que compra a la mateixa cansaladeria on ho faig jo, a aquest noi �avui un home- algun cop li he recordat trobades fortu�tes, a representacions de diumenge, dels cicles de teatre infantil als Llu�sos de Gr�cia, o els que oferia Cavall Fort, jo hi duia la meva filla que era aleshores una nena, com ell. Mai li he dit com em va colpir el primer cop, en adonar-me que el nen era cec, com el seu pare, tot i aix� manifestava una ferma voluntat de prendre part d�activitats visuals... all� que no copsava amb l�o�da, s�ho feia explicar, i seguia amb gran atenci� les vicissituds de l�obra de teatre. Tota una lli�� de ganes de viure amb normalitat! I, segurament, una evid�ncia de que ha heretat la forta personalitat del gran Tete, un dels int�rprets m�s rellevants i internacionals que ha donat Barcelona al m�n de la m�sica moderna.

Els ocells de paper

2011-01-15T16:24:03+1:00

Un bon dia �a principis del noranta- varen visitar Barcelona uns �ssers gegantins, venien d�un planeta lluny�, i la enorme nau interplanet�ria que els transportava va tenir serioses dificultats per aterrar a causa de les seves dimensions; les autoritats municipals, d�acord amb el Govern, els indicaren el gran solar del desaparegut barri de barraques del Somorrostro -m�s endavant reservat a la construcci� del futur F�rum de les Cultures- com a lloc adient; tot i aix� la grand�ria de l�astronau va suposar un repte per a les maniobres d�aproximaci�... Encara que la ciutadania estava avisada, les evolucions de l�aparell no van deixar d�atemorir una part del ve�nat, mentre que altra gent �que no volia perdre�s l�espectacle- creava problemes d�aflu�ncia, amb una aglomeraci� agreujada per l��s de vehicles particulars (malgrat les recomanacions dels responsables de mobilitat, que advertien de no fer-los servir). El cas �s que, feli�ment, els alien�genes aterraren sense causar desgr�cies ni danys materials, llevat d�uns cercles recremats a l�asfalt, all� on les toveres de la nau feren contacte amb el terra.

La celebritat assolida per Barcelona gr�cies a l�adjudicaci� dels Jocs Ol�mpics, havia estat la ra� que els decid� a visitar-nos. Com tants habitants de la Terra, que arribats de qualsevol continent, farien cap amb creuers, avi� o altres mitjans de transport, en aix� no es distingirien d�ells... nom�s la talla � els extraterrestres mesuraven uns vint-i-cinc metres d�al�ada- establia una difer�ncia inapel�lable... i una dificultat que els remots viatgers no haurien pogut considerar, ni els nostres mandataris, preveure: la gran Ciutat de Fires i Congressos, avesada a l�acolliment massiu de forans de mida est�ndard, no tenia cap instal�laci� capa� d�allotjar les c�rpores excessives dels ins�lits turistes, cap edifici ni recinte esportiu tenia portes per on poguessin passar, ni seients per asseure�ls, i molt menys, llits! Aix�, el seu propi vehicle va ser l�hotel propici durant la seva estada. Quant als �pats, nom�s consumiren productes alimentaris aptes per a menjar a l�aire lliure, que eren servits en ponts met�l�lics port�tils, proporcionats per l�ex�rcit. El pa amb tom�quet �que els va entusiasmar- era d�un un forn especialitzat en c�terings multitudinaris, i la ingesta d�embotits i pernil va deixar els mercats i comer�os sense abastiment for�a dies... No varen poder gaudir de la cuina de moda, aquella amb la qual reputats mestres cuiners, havien situat la ciutat al cor dels cercles gastron�mics mundials m�s llepafils.

A causa de la seva desmesura, els bons visitants es van limitar a fer un circuit tur�stic d�espais oberts i de grans dimensions, pujaren a Montju�c, veient el Castell des de fora i l�ampla panor�mica de la Ciutat Comtal (encara que �tot s�ha de dir- no els va impressionar gaire la, per a ells, relativa magnitud), anaren al Park G�ell, van entrar al Parc de la Ciutadella (on l�esglai i rebombori que causaren als animals del zool�gic, es recordar� sempre m�s) i, no sense dificultats, arribaven al Pla de la Catedral. El Palau de la Generalitat i l�Ajuntament, se�ls va haver de mostrar amb sessions cinematogr�fiques, per raons de seguretat... i, no cal dir-ho, tamb� tots aquells edificis o indrets que configuren el ric cat�leg arquitect�nic i t�pic de la ciutat. La projecci� es va fer posant un llen� de grans proporcions, que cobria la fa�ana d�un banc de la pla�a de Catalunya. Encara que, l�esdeveniment m�s celebrat pel p�blic present, va ser la foto que es van fer envoltant el monument a Colom, que resultava not�riament disminu�t enmig dels colossals forasters. �

De les hores d�inactivitat, for�ada per les limitacions �bvies, en varen sortir uns bonics �ocells de paper�, eren for�a destres en l�art de la papirofl�xia �el consideraven un bon entreteniment-, per� que, per ra� de la seva immesurable for�a f�sica, ells feien amb planxa de ferro. En record de la seva estada entre nosaltres, essent Alcalde el Sr. Maragall, van instal�lar-les sobre sengles pedestals als dos extrems d�un tram dels carrers d�Arag� i Guip�scoa, on s�estan per a admiraci� de petits i grans.

La Gallina Imperial

2011-01-04T20:21:30+1:00

�� M�ha vingut a mans aquest bonic pasqu�, dif�s a Barcelona en temps que molts ens escarrass�vem per assolir la tan esperada democr�cia, ha estat rescatat d�entre altres vells documents propagand�stics, i duu una data: 1979; tamb� un peu d�impremta, tot i que no revelar� el nom del taller �per que mai no se sap...- nom�s que l�adre�a el situa al carrer de San Romualdo, a Madrid. Mirant-me�l, evoco el vell tango �A pesar del tanto tiempo, desde entonces transcurrido...�; efectivament, passats m�s de trenta anys, encara tenim que suportar els anacr�nics esgarips, els insults, la mediocritat, les mentides i la esperp�ntica exig�ncia de privilegis a que s�aferren els conspicus �i combatius- �no nacionalistas� .

�� Quan es va difondre aquest paperot, ja feia quatre anys que hav�em soterrat al dictador, l�instigador d�aquella criminal sublevaci� antidemocr�tica que varen perpetrar sota el nom� de �Glorioso Movimiento Nacional�, per� alguns c�mplices de la sedici� militar seguien ocupant llocs p�blics. Ara en queden menys, per� els seus hereus �biol�gics o ideol�gics- segueixen maldant per la� sacrosanta �unidad de la Patria� en perill, amena�ada pels perif�rics. Segueixen ignorant realitats culturals i hist�riques, i encara branden banderes amb la ef�gie de la funesta �guila, guarnida amb consignes i icones feixistes, curiosament, en aquest fullet barrejaven dos idiomes: catal� (una llengua que tan denigren, per dissolvent i artificial) i castell�, potser amb la il�lusa intenci� de sensibilitzar per a la causa als catalans ingenus, aix� que no dubten a emprar el �dialecto� que tant odien, la seva incoher�ncia els retrata prou b�.

�� Ara b�, aquesta f�bia cap als drets hist�rics aliens, que concreten en una contuma� bel�liger�ncia cap a �los estatutos�, sembla no tenir data de caducitat, avui mateix renoven sempre que poden les seves tronades campanyes �algunes tan forassenyades, que insten als espanyols aut�ntics, a rebutjar bons productes gastron�mics nostres- i fins patim la incompet�ncia una alta inst�ncia jur�dica, disfressada de Tribunal Constitucional, que, maldestrament, d�na al� a tota la b�stia cavern�cola, aferrada als caducs dogmes imperials.

�� En algun lloc conservo altres fullets semblants, a difer�ncia d�aquest, an�nim, estan rubricats per un partit (casualment, simbolitzat per un altre ocell) que va fundar un dels diplodocus del franquisme, i que encara belluga entre els mantenidors de �las esencias patrias�.

Bones Festes i Bon Any!

2010-12-23T14:32:09+1:00

... i, si pot ser, lliures d'especuladors, pol�tics maldestres i enemics de Catalunya.

La botiga del suro

2010-12-17T11:23:21+1:00

�� Estic a una botiga que al�lucinaries: aqu� hi ha de tot!�...

��
Aquesta frase l�he sentit a una noia que parlava per tel�fon m�bil, nom�s d�entrar a la botiga que avui miro de descriure. No �s f�cil, hi he tingut tractes com a client i puc assegurar que el propietari o encarregat �en definitiva, qui t�at�n i fa les vendes- �s una persona que, tot i manifestar-se educadament, presenta un capteniment enigm�tic, i abans de respondre qualsevol pregunta relacionada amb els articles que ofereix, sembla examinar-te, com mirant d�esbrinar fins a quin grau de sensatesa -o necessitat- pot pressuposar en la teva interrogaci�... Finalment, tant si realitzes la compra com si nom�s cercaves informaci� (almenys aquesta �s la meva experi�ncia) el resultat �s del tot satisfactori, per� no es pot evitar una certa sensaci� d�haver estat un intr�s, alg� que ha pertorbat la placidesa d�aquella persona que fa del seu espai un m�n una mica inexpugnable, gel�s dels racons que ha anat reblint d�objectes senzills i potser ins�lits, per� admirables.

�� De vegades hi ha sort, si davant teu hi ha un altre client, mentre �s at�s, tu pots vagarejar per la botiga (tampoc �s tan gran, per� s� atape�da) i �anar descobrint l�ecl�ctic cat�leg d�objectes en venda: galets de suro i canya, article avui gaireb� oblidat, que serveix per a beure directament de l�ampolla de vi, indispensables en les costellades d�antany, i que ignoro si ara es prodiguen tant com quan jo era jove... Tamb� hi trobes estalvis de suro, estores de bany i taps d�ampolla o flascons del mateix material, suro en planxa, per a recobriments a�llants o decoratius, taulers per a notes, flotadors per a la mainada, capses, i fins objectes que no vaig ser capa� d�esbrinar-ne la utilitat.

La fusta tamb� la toquen: unes lleixes ben endre�ades mostren un assortiment complet de culleres de tota mida, forquilles, ganivets, esp�tules, cullerots i un curi�s estri per a la mel, del qual n�ignoro el nom; anelles per a cortines, capses, vitrines i estoigs de tota mida i unes col�leccions encisadores d�eines del camp en miniatura, parament per a cases de nines, m�s eines min�scules, ara d�oficis diversos, clauers... no acabaria mai! Cal afegir cordes i cordills. I uns petits cistells de v�met, o altres articles manufacturats, acrediten que l�artesania hi �s representada amb escreix.��
��

�� Els materials sint�tics no hi manquen, potser per assolir la quota de modernitat que demana una oferta actualitzada: el poliestir� expandit �que coneixem pel seu nom comercial: porex- presenta formes concretes, com ara esferes, cercles, plafons i altres.

�� Per� ahir vaig entrar-hi atret per unes boniques figures i objectes petits, eren atuells de diversos materials que podrien fornir qualsevol representaci� d�una masia o habitatge r�stic, naturalment, pensava en el pessebre que aquest cap de setmana haur� de muntar amb la meva n�ta �fa dies que l�espera amb candeletes-, tot i que ja tenim l�indispensable �i m�s- per a fer un diorama escaient, sempre demana alguna novetat. Com que hi he vist diversos gats menuts, a una escala convenient per a l�establia del Naixement -o el mas allunyat en el paisatge- m�ha semblat que no era banal completar l�escena amb un animal� tan dom�stic... i n�he comprat tres.

�� La sorpresa darrera est� relacionada, precisament, amb els gats, per que a la porta, abans d�entrar, s�hi veu un av�s que demana: �Tanqueu la porta, que el gat s�escapa�... Confesso que s�c un apassionat dels gats, de manera que per comptes d�encantar-me amb els objectes que omplen tots els racons, m�he dedicat a cercar el gat... in�tilment! I, quan he demanat a l�amo per l�animal, ha adm�s que no existeix, que �s una arg�cia per tal que els clients no li deixin la porta oberta, at�s el fred que fa aquests dies. Vegeu si no �s una persona singular!

�

Una Sagrada Fam�lia

2010-12-10T12:23:06+1:00

�� Baixant pel carrer de Lepant hom es troba amb aquesta obra pict�rica �a l�al�ada del n�mero 394, exactament- que sorpr�n per l�acurada execuci� i unes dimensions gens modestes, el realisme l�allunya de la categoria est�tica dels grafits urbans, que a m�s de la seva tem�tica, a voltes indesxifrable, i sempre a cavall d�una moda que imposa determinats esquemes �seguits de manera disciplinada- i que s�acostumen a fer d�una manera furtiva; cosa que els condiciona a una rapidesa d�execuci� que aquest cas no sembla haver patit.

�� Consti que parlo des de una certa milit�ncia a favor de l�art de carrer, quan no representa una agressi� a espais privats, o la invasi� d�espais que ostentin una qualitat pr�via, i que lamento la condici� ef�mera de moltes creacions que m�han agradat molt, a les quals no els negaria la condici� d�obra d�art, ans al contrari. De fet, tinc una considerable col�lecci� de fotografies, amb que he anat recollint mostres que m�han impressionat positivament.

�� Per tot aix�, la contemplaci� d�aquest exemple de pintura p�blica i urbana, em va desvetllar sensacions imprecises, potser contradict�ries: primer que res, em vaig interrogar sobre la seva utilitat o conveni�ncia, at�s que el monument real no �s pas tan lluny f�sicament, nom�s els separen sis carrers; en el terreny d�afecte o pertinen�a, s� que trobar�em un element que els allunya i �s que, mentre la Sagrada Fam�lia de veritat pertany al barri que duu el seu nom, aquesta pintura se situa en un altre: el del Guinard�, cosa que potser fa pensar en un homenatge molt personal, sense intervenci� d�algun col�lectiu de promoci� ciutadana, que m�s aviat hauria d�estar per valors m�s propis (per exemple. Sant Pau, el Parc de les Aig�es).

�� De tota manera, el que trobo gens negligible �s que sembla destinat a glorificar de manera ostensible el prodigi�s edifici: s�ha reprodu�t en un paisatge ideal, prescindint de l�entorn real ja que cap altra construcci� apareix en les proximitats, i sembla bastit enmig d�un immens paratge on nom�s hi ha elements buc�lics i ornamentals: el llac, arbres frondosos i uns n�vols per a fer bonic, de postal.

�� Aquestes consideracions obren alguns interrogants, per� en cap manera volen dir que no sigui un element pl�stic positiu, il�luminant una tanca que, altrament, no presentaria cap atractiu.

Les bitlles catalanes

2010-11-30T17:36:21+1:00

�� No fa gaire que vaig tenir contacte directe amb un esport ancestral i popular: les bitlles, en la seva modalitat catalana. En tenia esment, per� mai no havia vist jugar-hi, va ser �prop del nou Hospital de Sant Pau: al pati d�un Centre C�vic que sorpr�n per la grand�ria i la seva situaci� enlairada, �s el del Guinard�, del qual destaca un ostent�s av�s pintat a la fa�ana que diu: �AQUESTA CASA EST� HABITADA�, una mena de conjur per tal d�evitar temptacions a possibles okupes.

�� Des d�all� la vista sobre el monumental conjunt de l�antic hospital, i bona part de la ciutat, �s molt dilatada: fins el mar. Voltant el casalot hi ha instal�lades unes pistes de petanca i altres dedicades a les bitlles. No caldria dir que totes elles ocupades per gent d�avan�ada edat, probablement jubilats, amb els estris propis de cada joc; naturalment, em va cridar l�atenci� el que em resultava m�s desconegut i vaig estar una bona estona mirant amb quina destresa feien diana sobre les sis bitlles plantades a una respectable dist�ncia, les exclamacions d�alegria o decepci� anaven puntejant el joc i es veia ben clar que eren persones de bona jeia, que la companyonia passava per damunt de la confrontaci� i que hi regnava el bon humor i la confian�a, aquest clima cordial em va decidir a interpel�lar-los sobre alguns aspectes de la partida; tal com havia dedu�t dels seus comentaris, la millor puntuaci� �s per la tirada que tomba cinc de les sis bitlles, deixant-ne una dreta; si tenim en compte que aqu� no es tiren boles, sin� el �bitllot� que ve a ser una mena de cilindre de fusta amb un m�nec �semblant a una ampolla- s�ent�n que cal molta precisi� per destriar quines peces vols tombar��.

� �Ja es pot veure �m�aclarien els jugadors- que �s molt m�s f�cil llen�ar el bitllot a rebentar-ho tot�. �Quan van per terra totes sis se�n diu �fer llenya�, expressi� que comparteixen amb l�argot casteller que l�aplica als castell fallits, quan cauen sense haver aconseguit acabar ��El dif�cil �s tombar les justes!�... insistien; i certament, cal tremp i destresa de veritat.

�� Aix� em vaig informar d�algunes circumst�ncies alienes al joc pr�piament dir, com ara que va ser prohibit per les autoritats franquistes, te�ricament per evitar que es fessin apostes, tot i que no cal descartar que form�s part de la �cruzada� que pretenia esborrar tot senyal d�identitat, fora de la seva perversa idea de �unidad nacional�. Avui, en canvi, t� el m�rit d�estar federat internacionalment en representaci� de Catalunya, no sense haver patit els preceptius recursos de la federaci� espanyola, que s�hi va oposar, com fa, sistem�ticament, quan algun esport demana legitimitat internacional, sense la cotilla de la espanyolitat.��

�� Els homes s�engrescaven veient el meu inter�s -potser moguts per l�expectativa de guanyar un nou adepte- i no es van estar d�invitar-me a provar la meva punteria, vaig haver d�argumentar una suposada urg�ncia per tal d�excusar-me, malgrat tot no varen deixar-me anar sense fer-me saber que, si volia presenciar competicions m�s disputades, podia anar-hi qualsevol dimecres que �s quan la cosa va de deb�. Dels dos m�s xerraires un s�expressava en un castell� neutre, propi de d�alguna regi� castellana, i va fer un elogi entusiasta del nostre joc, l�altre, que parlava un catal� acolorit per un fort accent andal�s, tamb� deia que �s un exercici f�sic saludable, que desenvolupa la capacitat de concentraci�... i que justifica uns esmorzars suculents, reparadors de l�esfor� i enfortidors d�amistats. M�han quedat ganes de tornar-hi.

Un mite infantil

2010-10-22T17:21:51+1:00

No �s per que s�, que adjectivo amb �infantil� el t�tol d�aquesta petita cr�nica, al voltant d�una espectacular b�stia prehist�rica... Em pregunto si hi ha cap ciutad� barcelon� �i tants d�altres proced�ncies- que, essent criatura, no s�hagi enfilat als impressionants ullals del remot habitant de la Terra. Aquest mamut d�atrezzo ha fet les del�cies (i tamb� haur� causat algun espant...) de totes les generacions que l�han contemplat al parc de la Ciutadella, cerqueu entre les fotos de fam�lia... �s probable que en trobeu alguna amb els infants de casa (potser un mateix) assegut a la corba d�una de les defenses d�aquest animal imponent.

No fa gaire, deambulant pel meu antic barri de Ribera, vaig ensopegar amb un museu nou: i �s, precisament, dedicat als mamuts! La curiositat m�hi va fer entrar per tal de saber-ne alguna cosa m�s; la primera impressi� va causar-me-la l�edifici, que sempre havia vist tancat, arquitect�nicament �s for�a notable i nom�s per aix� ja promet ser digne d�una visita; a m�s, la conversa amb un dels responsables de la instal�laci� muse�stica em va fer veure la conveni�ncia de fer-la amb deteniment, considerant alguns aspectes del contingut i el seu rigor cient�fic.

Per�, el m�s curi�s �s la revelaci� que em va fer sobre com ha vingut a raure aqu�: deia que mentre es discutia la idone�tat de Barcelona per a instal�lar-lo -at�s que era en compet�ncia amb Par�s- va ser aquella circumst�ncia que ja he esmentat �la familiaritat dels petits barcelonins amb l�animal de pedra- all� que va fer decantar la balan�a a favor de la nostra ciutat, ja que feia preveure l��xit gr�cies al component nost�lgic que per a nosaltres ha de tenir, i presumiblement estimularia la curiositat per saber m�s coses dels animals extints, com el que, de petits, ens hauria acollit als seus poderosos ullals. Si penso en la meva experi�ncia personal, no puc estar-hi m�s d�acord.

Aquest museu ofereix, encara, una altra singularitat: la major part de peces en exhibici� poden ser tocades i no s�hi imposa cap limitaci� en l��s de la c�mera fotogr�fica, cosa que el fa atractivament interactiu. El podem trobar al carrer de Montcada, n�mero 1.

Salveu-vos, vianants

2009-07-05T15:12:02+1:00

�A BARCELONA, 1 DE CADA 3 MORTS EN ACCIDENTS DE TR�NSIT ANAVA A PEU...� Ens informen, amb la cruesa de les xifres estad�stiques, els responsables de la mobilitat ciutadana (o qualque altre organisme municipal implicat) procurant la disminuci� d�aquesta sinistralitat.

Caram! Ja m�ho penso que, abans d�engegar una campanya d�alerta, per a protegir la integritat f�sica dels vianants -i fins la seva vida-, els experts hauran considerat un munt d�esl�gans i formules d�advertiment, ben segur que s�han debatut, extensament i en profunditat, aquells argumenta que havien de fer-nos adquirir consci�ncia de la nostra fragilitat anat�mica, arribat el cas d�una desigual col�lisi� amb els vehicles motoritzats.

Segur que s�, que la campanya es fa a fi de b�... Per�, �no pot passar que molts dels que fins ara decidien fer a peu els trajectes assumibles, un cop advertits del risc de deambular per la ciutat, optin per agafar el cotxe? Qu� pot passar si s�esdev� un augment sobtat de la circulaci� rodada?

Evidentment, els prudents nous conductors afegits, disminueixen el seu propi risc d�atropellament... a costa d�augmentar les probabilitats d�aixafar-ne m�s d�aquells incauts que persisteixin en caminar per uns carrers, previsiblement m�s plens d�autom�bils que mai, a causa de l�atemoriment indu�t!

Des que he llegit la frase admonit�ria, em miro als vianants com a insensats que cerquen la seva perdici� amb un capteniment irracional, insensibles als avisos pintats a la cal�ada. Tamb� contemplo sovint l�impol�lut cap� del meu cotxe, amb la temen�a de veure�l empastifat amb la sang d�algun d�aquests provocadors que encara caminen �temer�riament- per la ciutat previsora.

�