Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

Barcelona i els seus elefants

2009-08-19T14:34:05+1:00

Floquet de neu no sempre ha estat un del s�mbols de la ciutat i un dels animals m�s estimats pels barcelonins. Durant anys passats, els elefants varen tenir aquest paper.

Els elefants s�n uns dels animals m�s grans del m�n i per tant veure'l a un lloc tan poc apropiat per a ell, com una ciutat resulta curi�s i crida l'atenci� de tothom. Una ciutat com Barcelona no s'ha escapat d'aquesta curiositat i el seu zool�gic ha tengut elefants des del seus inicis.

El Parc Zool�gic de Barcelona est� en Parc de la Ciutadella. Aquest empla�ament fou elegit perqu� els edificis del parc ja estaven disponibles despr�s de l'Exposici� Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Merc� de l'any 1892. Els primers animals provenien de la coŀlecci� privada de Llu�s Mart� i Codolar que tenia en la seva finca "La Granja Vella", i que estava a Horta. Aix� Barcelona passava a ser una de les poques ciutats europees amb zool�gic

Llu�s Mart�-Codolar i Gelabert va omplir, a partir del 1865, els jardins de la seva finca amb tota classe d'animals. Armadillos, estru�os, nyand�s, cangurs, cabres d�Angora, llames del Per�, gaseles de l��frica varen anar poblant els seus jardins. Un elefant provinent de l'�ndia va entrar-hi el 1882, quan tan sols tenia 9 anys.� Com era petit l'anomenaren "Baby".

Va crear el seu "jard� zool�gic d'aclimataci�" en col�laboraci� amb Francesc d'Ass�s Darder i Llimona (1851-1918), fundador del Museu Darder d'Hist�ria Natural de Banyoles (1916). Entre tots dos aconseguiren que les esp�cies d'animals importades d'altres latituds es trobessin a gust a la Granja Vella i que es reprodu�ssin amb tota normalitat.

L'any 1891 Mart�-Codolar va patir un crac econ�mic tan seri�s que el va obligar a vendre la col�lecci� zool�gica a l'Ajuntament de Barcelona per 30.000 pessetes.

Aix� el zoologic de Barcelona ja tenia el seu primer elefant. En aquells moments tenia 19 anys i la seva al�ada era de 2,50 metres. Amb els temps es va fer molt popular i la gent li va canviar el nom angl�s "Baby" pel catal� "Avi". Al 1914 es va posar malalt, segons deia La Vanguardia podia ser per la seva vellesa, per una indigesti�, per una gamberrada que va consistir en donar-li per menjar uns llumins o simplement perqu� es va fer mal a una pota en voler escapar. Finalmemnt, el 2 de maig de 1914, l'elefant mor a causa d'una fractura mal curada en una pota. Un fet que ens demostra l'import�ncia de la salut de l'elefant �s que en el vest�bul del zool�gic es podia llegir el parte de la seva evoluci�. El seu esquelet es pot veure actualment al Museu de Zoologia al parc de la Ciutadella.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/15/barcelona/1242417614.html

Not�cia de la seva mort a La Vanguardia

Davant la seva mort, l'ajuntament no podia permetre que Barcelona es qued�s sense el seu elefant. Finalment aconsegueixen a "J�lia", una elefanta regal d'un ex rei del Marroc, Muley Haffid. "J�lia" tamb� �s va fer molt popular entre els barcelonins Per� a la pobra paquiderma li tocar� viure la guerra. El 13 d'agost de 1938 "J�lia" mor a causa d'una malaltia desconeguda. A les webs consultades es parla que va morir a causa de la metrella d'un bombardeig. Per� a la not�cia sobre aquest fet i que apareix a La Vanguardia no s'esmenta el motiu de la seva mort, es parla d'una malaltia desconeguda, i en cap cas d'un bombardeig, i sols es diu que : "Julia"� ha muerto �de asco! al sentir los criminales bombardeos italogermanos sobre Barcelona. Possiblement va morir de gana com diu la Viquip�dia

No s� qu� �s mes trist morir per un bomberig i de gana.�

�

Not�cia sobre la mort de "J�lia" a La Vanguardia

Un dels darrers elefants del zoo ha estat "Susi". "Susi" va n�ixer en estat salvatge a �frica en 1973. Durant viut anys va estar al zool�gic de Terra Natura i des d'all� va ser traslladada al Zoo de Barcelona en l'any 2002. "Susi" estava amb una altra elefanta, "Alicia", que va morir al febrer de 2008 a causa dels seus problemes estomacales, deixant a "Susi" en solitud i amb una acusada depressi�.

Al febrer de 2009 es va engegar una campanya perqu� el Zoo de Barcelona trasllad�s a "Susi" a altre tipus de zoo, estil safari, en el qual pogu�s acabar la seva vida amb dignitat

Fonts consultades:
http://www.flickr.com/photos/beceene/sets/72157602503076361/comments/

http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/Que_es/historia.htm#

http://www.xtec.es/~mbazan/horta/marti_codolar/image014.htm

http://fotosdebarcelona.com/blog/?p=236

http://www.terranatura.com/inicio/index.aspx

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080625/53487652464.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Abdelhafid_del_Marroc

Colom abans de Colom

2009-08-05T14:43:22+1:00

Al llibre de la "Barcelona desapareguda" he trobat aquesta foto que ens mostra l'espai on hauria d'anar el Monument de Colom. Est� feta a l'any 1887 i aquest cercle de fusta que es veu en primer pla diu el llibre que �s un "tir al colom". Alg� sap que �s aix� del tir al colom?

Pres� Vella o Pres� d'Am�lia

2009-07-22T17:38:52+1:00

Avui he descobert bdebarna i m'ha semblat genial. Tant, que ja m'he registrat com usuari i aqu� va la meva primera hist�ria. Espero que vos agradi.

Al Carrer de la Reina Am�lia, concretament a la pla�a Folch i Torres, va estar situada durant el segle XIX l'anomenada Pres� Vella o Pres� d'Am�lia. La pres� Vella estava situada a l'antic convent dels monjos de Sant Vicent, que va ser constru�t a l'any 1835. Despr�s de patir un incendi durant els actes d'anticlericalisme de 1835, el convent va quedar desafectat� i les autoritats municipals a l'any 1839, varen adequar el que quedava d'aquest antic convent com a pres�. En un principi va allotjar homes, dones i nens. Oficialment tenia el nom de �Casa Municipal de Correcci�n� y� �C�rcel Nacional�. Per fer-nos una idea de la duresa de la pres� en el seu reglament s'establia que la persona que �blasfemase... o profiriese palabras obscenas e injuriosas... ser� inmediatamente puesto en el cepo... y en caso de reincidencia se le aplicar� una mordaza�.

La Pres� Am�lia tenia capacitat per a 287 presos i preses, encara que durant els primers anys de funcionament ja tenia 880 interns i internes. El m�xim nivell d'ocupaci� es va donar a l'any 1847, quan hi va haver 1.494 presos, 5 vegades la seva capacitat. A la Pres� Am�lia, els presoners patien unes pessimes condicions de vida. La total manca d'higiene, el fet que els nens eren internats conjuntament amb adults, una disciplina molt rigorosa, alimentaci� escassa i de mala qualitat, la corrupci� dels funcionaris, varen fer d'aquest lloc un del m�s miserables i temuts de Barcelona. El redu�t espai feia que la vida dels presos i preses es desenvolup�s en els patis.

Els experts en temes penitenciaris atribu�en el fet de delinquir a la manca de religi� i, per tant en aquesta i altres presons ocupava un lloc important l'ensenyament dels preceptes de la religi� cat�lica. Durant d�cades, el repic de les campanes per llevar-se el mat� anava acompanyat� d'una jaculat�ria que deia: �Alabado sea Dios todo poderoso, que premia a los buenos y castiga a los malos...� La religi� havia de tenir un paper terap�utic per a la reinserci� i sumisi� dels presos i preses
��
Sols amb l'aixecament de la Pres� Model el 1904, la Pres� Am�lia restaria reservada per a dones. A l'any 1936� , la pres� va ser demolida i va va ser documentada fotogr�ficament amb la finalitat d'informar el poble de les penoses� condicions d'empresonament durant el r�gim mon�rquic .

Fonts: www.presodelescorts.org/files/pdf/cat/galera.pdf

http://sindominio.net/etcetera/PUBLICACIONES/con_otros/modelo2.pdf�

�