Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

El producte soc JO

2010-08-20T09:21:18+1:00

Som un p�l narcisistes... al portal de l'angel, just a l'aparador de Benetton, un publicista amb inventiva ha instal�lat una c�mara que projecta en una gran pantalla la imatge de la gent que s'hi atansa... l'�xit �s fenomenal! aquest era un grup de turistes italians que va esperar 20 minuts de rellotge a que la c�mara tornes a posar-se en marxa (segueix un cicle on tamb� es projecten v�deos o animacions)... est� clar que nom�s ens interessa mirar-nos al mirall... i sortir a la tele.

Peus en remull

2010-08-18T09:24:58+1:00

-A Barcelona hi ha una piscina de peus!

Al principi vaig pensar que era broma. Una piscina per peus es quelcom que, en un primer moment, sembla quelcom absurd i una mica �camp� (per la informalitat de refrescar-se els peus en una bassa) per� tamb� �s veritat que hi havia dos motius que em feien dubtar d�aquesta primera impressi�. En primer lloc, la noia que m�ho va explicar �s digne de tot el cr�dit del m�n i, en segon lloc, Barcelona �s molt donada a les iniciatives surrealistes. Per altre banda, per�, vaig visitar el web de Parcs i Jardins de l�ajuntament i aquest equipament no hi constava. Tot un misteri.

Aix� que un dia en sortir de la feina vaig decidir comprovar per mi mateixa la veracitat dels fets: vaig agafar els ferrocarrils a Pla�a Catalunya i vaig baixar al Putxet, a la zona alta de la ciutat, en recerca i captura dels jardins terap�utics de Vil�la Florida. Despr�s de caminar una bona estona (el carrer Muntaner est� bastant lluny del Putxet) vaig trobar-ho. Els jardins estaven en un espai petit encerclat per un mur de pedra. A dins s�hi podia veure una casa senyorial restaurada, que ara �s un centre c�vic, tot i que estava tancat, i un espai verd amb alguns arbres. M�s tard vaig saber que la casa era una vil�la senyorial del segle XVI restaurada. La propietat, que ara ocupa una illa sencera de cases a Sant Gervasi, era en el passat molt m�s �mplia. Les primeres refer�ncies escrites les trobem en un testament de 1603 redactat a Praga per l�ambaixador espanyol a l�imperi germ�nic, Guillem Ramon de Santcliment i Centelles, en el qual donava la propietat a l�esgl�sia per que la vengu�s. La casa va pert�nyer a una fam�lia de doctors en drets, a les Carmelites i m�s endavant a un industrial de Calella per finalment acabar funcionant com una escola de puericultura. En tot aquest temps, va anar perdent terrenys a favor de la urbanitzaci� de Sant Gervasi, que va passar de ser una zona despoblada a ser un barri m�s de Barcelona. Per� la hist�ria de la finca, tot i ser interessant, no era el que m�havia portat a aquell rac� de la ciutat.

Dins els jardins hi havia, efectivament, una piscineta quadrada amb un r�tol on hi posava �Bany de peus�. Al voltant hi havia un recorregut que havies de fer descal� que s�anomenava �catifa de textures� i que et feia caminar sobre diferents materials: grava, pedra i fusta. Segons un fullet� que vaig aconseguir m�s tard, l�objectiu era fer un recorregut terap�utic per millorar la salut fent servir el �pediluvi� o l�hidroterapia, i la reflexoter�pia podal. aquest circuit havia estat dissenyat per un metge naturista anomenat Miquel Pros. El llibret explicava que la seva pr�ctica habitual millorava la circulaci� i les defenses i relaxava el sistema nervi�s. En tot cas, feia un dia xafog�s quan hi vaig anar i havia caminat for�a estona, aix� que em vaig regalar un bany de peus que potser va ser terap�utic, o no, per� segur que va ser refrescant.

Dos robatoris

2010-06-04T15:22:37+1:00

Acostumo a rec�rrer la Via Laietana varies vegades a la setmana. �s un carrer soroll�s, ple de fums i hiperpoblat, amb unes voreres estretes que fan de mal caminar entre la gentada de turistes, treballadors i compradors que cada dia s�hi amunteguen. �Sovint hi ha xocs i petits accidents dom�stics (amb un carro de la compra, una bicicleta o una cua de persones que esperen l�autob�s) que afegits al tr�nsit li donen l�aspecte de ciutat napolitana i calorosa. No obstant, en les darreres 12 hores els petits accidents han pres un caire un xic m�s perill�s.

�

El primer el vaig veure ahir a la tarda. De la boca del metro de Jaume I van comen�ar a emergir uns crits estridents: POLIZIA! POLIZIA! Rodejava l�entrada al metro un grup de vianants, passatgers que havien decidit esperar per veure com evolucionava l�incident abans d�aventurar-se a entrar-hi per� que no movien un m�scul per ajudar la dona de mitjana edat, probablement d�Europa de l�Est que cridava des de les escales, uns metres per sota d�on es trobaven. M�hi vaig acostar i la vaig veure rodejada de dos homes espigats que es movien com si estiguessin un p�l beguts. Despr�s d�intentar fer-la callar, sense cap �xit, els dos homes van girar cua i van sortir del metro, mentre el corro d�espectadors que s�havia amuntegat per seguir l�escena els obria pas, POLIZIA! POLIZIA!, cridava la dona, entussida en repetir la f�rmula m�gica que havia aconseguit foragitar els lladres (?).

�

Cridar no sempre funciona, per�. Ho he descobert aquest mat� a la mateixa Via Laietana per� un xic m�s amunt quan gaireb� xoco amb dos nois carregats de bosses que fugien a tota velocitat. Uns cinc segons m�s tard apareixia un home m�s gran i molt prim que corria amb el dit aixecat en un gest amena�ant tot cridant LLADRES!

�

Dos en poc m�s de 12 hores... i en cap cas ning� va moure un dit per ajudar les v�ctimes.

Robada la Dama de Elche

2010-06-01T16:34:56+1:00

Han robat la Dama d'Elx de Barcelona... i no em refereixo a la dama d'Elx real, que es troba en un museu, si no a la reproducci� que es trobava a la Pla�a dels jardins d'Elx, molt a prop de la Sagrera... ha durat poquet, la van donar a l'ajuntament auroritats de la ciutat alicantina l'any 2009... el robatori planteja algunes inc�gnites, ahur� estat el lladre un amant de les antiguitats? el tindr� ara a casa seva sobre, pose'm, sobre la televisi� o a la tauleta de nit?

L'ajuntament ha posat una den�ncia per� em temo que ja l'han vist prou, a la dama...

Silenci

2010-04-29T02:17:56+1:00

Vaig sortir de la feina tard, el dia del Bar�a - Inter. No sabia com anava el partit per� el carrer em va rebre amb un silenci significatiu. Vaig caminar carrer amunt, Via Laietana amunt, atenta a les cares de la gent, el soroll que em venia dels bars, el spubs anglesos i els restaurants. Silenci. Pensava, encara que no vaig voler donar-hi cr�dit, que en realitat tots els barcelonistes pens�vem que l'eliminat�ria estava jugada, 3 a 1 per al Milan, i per aquest motiu v�rem voler conjurar-la� amb una motivaci� sense precedents: voliem enganyar el dest�... per� el futbol �s implacable. Vaig arribar a la Renfe sense voler mirar les cares llarges dels nois que em trobava pel carrer, grisos sota els cascos de la r�dio, muts... no vaig saber el resultat fins un hora despr�s, quan vaig arribar a casa. Curiosament, ja el sabia...

A o B.... o C?

2010-03-19T15:57:14+1:00

Aquestes son les dues opcions que proposa l'ajuntament per a la nova Diagonal... la resposta ciutadana sembla en principi desfavorable pero jo estic d'acord amb el referendum... en tot cas tamb� inclou una opci� C que suposaria no reformar res de res...

L'unic problema que hi veig te a veure amb la poca valentia de l'ajuntament, que no ha informat de manera clara sobre la consulta, i m'explico. La pregunta b�sica �s de model: volem transport p�blic o transport privat? si escollim la primera opci�, caldr� fer arribar el tram fins al final de la Diagonal i posar carrils bus (vindria a ser l'opci� A)... si escollim l'opci� del vehicle privat triem la C i tot segueix igual... crec la opci� de la rambla (la B) l'han posat per despistar i que la gent cregui que s'han tornat bojos i triin en massa l'A... en tot cas, no costa res ser valents i plantejar el problema de cara! si volem limitar el tr�fic necessitaran tot el suport ciutad� que puguin aconseguir, aix� s�, sense tantes voltes i anant de cara... de totes maneres, no tinc cotxe i a mi, personalment, m'aniria be l'A....� qu� en penseu?

Postal

2010-03-08T17:13:55+1:00

8 de mar� de 2010: Barcelona es converteix en un escenari perfecte per a La venedora de llumins...

la Barcelona dels esperits

2010-03-05T10:22:33+1:00

El primer congr�s espiritista del m�n es va celebrar aqu�, a Barcelona, l�any 1888 (no exactament en el punt que marco per� no he sabut localitzar l'espai on es va fer el congr�s). El seu impulsor va ser un personatge peculiar: el vizconde de Torres Solanot (1840-..), un pol�tic liberal i republic�, que es va convertir en un dels principals valedors d�aquesta corrent religioso-filos�fica al nostre pa�s. El senyor Torres Solanot tamb� va fundar un diari espiritista a� Saragossa anomenat El progr�s espiritista.

A finals dels segle XIX l�espiritisme no tenia la mala premsa que t� actualment. Molts artistes i cient�fics el van adoptar com una mena de religi� progressista i associada moltes vegades a la bohemia, ja que intentava explicar de manera experimental les seves premises b�siques: que l��nima sobrevivia m�s enll� de la mort. A m�s, en aquella �poca posaven al mateix sac les experi�ncies espiritistes, com les taules dansaires i voladores, i els experiments amb altres forces invisibles com el magnetisme o l�electricitat, de fet, Nicola Tesla, l�inventor de la corrent alterna, es guanyava la vida fent espectacles d�aquesta mena.

La primera societat espiritista es va fundar a Cadis l�any 1855 i m�s tard es van estendre a Sevilla, Madrid i Barcelona. A casa nostra, un dels primers diaris espiritistes es va fundar a Terrassa amb el nom del Faro Espiritista. Amb l�espiritisme va venir tamb� la Teosofia, fundada per Madame Blavatsky, que creia en una mena de ment universal. Entre els seus seguidors tenim a l�enginyer catal� Francesc Montoliu Togores, que sota el nom de Nemo, publicava a la revista EStudios Teos�ficos.

Els lavabos del cinema

2010-01-07T16:24:18+1:00

M'han explicat que els cinemes d'homes del cinema Urgell s�n particularment horror�fics... fins el punt que moltes productores els fan servir per ambientar-hi hist�ries de por... alg� sap si es veritat i quines pel�l�cules els han fet servir com a escenari?

Cada dia 25

2009-09-03T13:31:33+1:00

El dia 25 de cada mes, un grup de Kikos, una agrupaci� cat�lica de caire una mica dubt�s, es reuneixen davant la Cl�nica Arag� -on es fan interrupcions de l'embaras- per protestar contra l'abortament... un grup de ve�ns de la dreta de l'Eixample es van reunir just davant per oposar-se als Kikos i defendre els drets de la dona a l'abortament... l'enfrontament estava servit i aquest v�deo ho reflexa...

��s tracta d'una coproducci�entre l'artista Nuria Castro Prieto i l'Associaci� de Ve�ns