Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

Crema l'en�sima nau ex-industrial a Poblenou!

2009-01-05T10:44:56+1:00

(Abans de tot, em faria gracia saber quan de temps durar� aquesta hist�ria, ja que l'�ltima que vaig publicar "La pastilla marca Barcelona", misteriosament va desapar�ixer al seg�ent dia per culpa d'un bombardeig simultani d'historietes per cap�tols. Casualitat? no volia mal pensar per� �s massa casualitat.)

Altre cop hi ha hagut foc i fum dins d'una nau que, fins no fa gaire, donava llocs de treball a les ve�nes i ve�ns del barri.
Altre cop hem vist al "Paquito" Narvaez (alias, er neng de l'excavadora) sortir per la B.T.V. (la tele de l'ajuntafems barcelon�) a no donar explicacions: Que si la nau estava plena de squaters, que si era un niu d'immigrants sense papers, que si es feien festes il�legals, que si patim, que si patam.
Com �s de f�cil criminalitzar l'okupaci�, bo i fent-la servir de cap de turc. I quan es t� una televisi�, qu� f�cilment es pot fer pressi� medi�tica per a conv�ncer als jutges de la imperiosa necessitat de tramitar desalotjaments cautelars amb car�cter d'urg�ncia.

El que no diu mai "er Paquito" �s el perqu� de tanta nau socarrimada en el barri. Mai no explica la responsabilitat del 22@ i dels seus tripijocs en la destrucci� del teixit industrial poblenov�.

Com �s que encara ning� ha estat acusat dels incendis en can Ricart?.

I com �s que en dues setmanes ca l'Alier va cremar mitja dotzena de cops?.

En els dos casos hi havia contractat un servei de seguretat privada que vigilava els recintes i que se suposa havia d'impedir que se cremessin. I vet aqu� que quan hi van viure unes families prou conegudes al barri (families galaico-portugueses) mai va passar res.

La hipocresia del regidor del districte ens recorda a la de la seva c�mplice de partit, la col�lega De La Vega, a la que acabem de veure per la seva tele (T.V.E.) demanar que s'acabi el soroll d'armes en "terra santa". Tamb� s'oblida aquesta "senyora" que el govern que vicepresideix deixa fer molt bons negocis a les ind�stries de la guerra venent armes als israel�s.

Els gestos i les postures, les pol�tiques de pintura i maquillatge i la manca de vergonya descarada amaguen tant de maquiavelisme per part del P.S.OE. que ens espanta: Quina ser� la propera que ens facin? Fins quan la majoria de la poblaci� seguir� tant alienada com per a creure aquest munt de mentides acumulades?.
Ens agradaria sentir aviat alguna convincent resposta, ni que sigui escoltant-la com un lluny� brogit del vent.

m�s info punyent a:

salvem can Ricart?

infinit

2009-01-03T01:27:09+1:00

i �s que tinc tantes ganes d'abra�ar-te ara mateix que si et tingu�s davant la meva pell es fondria amb la teva... de tant fort que t'abra�aria.

no podria entendre una vida sense tu. desitjo que seguim somniant, junts. i que aquests somnis surtin del son i la imaginaci� per fer-se realitat. vull que seguim viatjant, que seguim descobrint, per� sobretot, vull que seguim estimant-nos infinit.

feli� 2009 chouchou

Bombardeig

2009-01-02T17:57:26+1:00

El primer de dessembre del 1938 Barcelona fou bombardejada.

Els atacs es varen realitzar en 2 tandes, de 10:55 a 11:25 i de 23:45 a 00:54. Moriren 4 persones i en resultaren ferides 36 m�s. Un edifici fou destruit parcialment. En total van caure 5 bombes, afectant a Travessera de les Corts cantonada Bergued� i Taquigraf Garriga 72.

Si algu dispossa de m�s informaci� o material gr�fic pot contactar amb mi a: memoriadesants@gmail.com

Petita flama poderosa

2008-12-31T21:13:33+1:00

�

Si tots encetem l�any amb una petita flama d�alegria i amistat, farem prou llum per a il�luminar nous camins d�equitat, potser obrirem un futur de prosperitat universal, que no es fonamenti en la explotaci�. Nova claror per a una nova just�cia.

�

Bon any per a tothom!

Bon any 2009!

2008-12-31T17:47:42+1:00

Aqu� teniu les primeres imatges en exclusiva de l'Avinguda de la Llum, una aventura subterr�nia protagonitzada pel Joan Maci�, Joan Kleber, Lletraferit, Pere Casta�o i tots els que han fet aportacions a aquesta hist�ria que hem construit entre tots...

Per cert, la idea �s generar suspens de cara a les imatges futures, que anirem publicant puntualment durant l'any que ve... aix� que aprofito per desitjar-vos a tots un molt bon ANY 2009, moltes gr�cies en nom meu i de la Laura.

NOTA: La m�sica pertany al trailer de la pel�l�cula 2012

Jordi

2008-12-31T12:38:32+1:00

A l'octubre d'aquest any que deixem, va fer dos anys desde l'�ltim cop que vaig compartir una nit amb tu. Una de les tantes Nits inoblidables que vaig passar en companyia teva.

Recordes que et vas deixar les claus a la meva bossa i te las vaig haver de deixar al quiosc de l'aeroport per que les recullissis? Qui m'anava a dir a mi que que aquella nit seria la �ltima...

Despr�s de tant de temps, encara hi ha dies que penso en tu, que trobo a faltar els teus llavis, la teva llengua, el tacte de la teva pell. Sense adonar-me em vas fer sentir el que molts pocs han aconseguit i ara �s quan soc plenament conscient d'aquest fet. T'estimava i no t'ho vaig arribar a dir mai.

Em vas fer perdre el cap, tal com diu aquella can�� amb la que et vaig trobar� I remember when, i remember, i remember when i lost my mind�

Mai llegir�s aquesta dedicat�ria al que vam tenir i segurament no et tornar� a veure, per� aquella cerveseta on va comen�ar tot va ser lo millor que m'ha passat. Et trobo a faltar�.

Sants �s Andorra

2008-12-31T03:49:09+1:00

Actualment si algu volgu�s destacar una activitat econ�mica a Sants segurament l�escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de que ens cantin all� de �Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aqu� enlloc no ho trobar�s�? Qui no ha escoltat l�eslogan de �El carrer comercial m�s llarg d�Europa�?

S�, podriem dir que el comer� �s tant important al barri que vendre per vendre els comerciants que no han pogut resistir les presions de les grans superficies i fins i tot s�han venut les botigues i ara tot s�n franquicies de multinacionals.

Per� quan va comen�ar el comer� a Sants? Hist�ricament Sants havia estat una poblaci� dedicada a l�agricultura. Hi havia majoritariament blat i d�altres cereals, tot i que tamb� es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als limits amb Collblanch), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).

A meitat del S XIX, per�, l�activitat agr�cola decau i comencen a apareixer grans f�briques a sol santsenc. Els empresaris m�s poderosos de Catalunya amb negocis foscos a Am�rica (molts enriquits amb l�esclavitud) s�han enriquit i volen obrir f�briques t�xtils. Es troben, per�, amb una Barcelona atapeida, sense espais i amb l�impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l�Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a m�s a m�s, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants �s un lloc ideal per l�industria, que comen�a a creixer, portant centenars de nous habitants al barri. Aix� el 1840 s�inaugura el Vapor G�ell, el 1849 l�Espanya Industrial i el 1880 Can Batll�.

I �s justament en aquest moment, i motivat pel propi creixement de poblaci� que apareix el comer�. Sants compleix unes condicions ideals. Est� ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera del Prat). El poble �s proper al port, dispossa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat.

A tot aix� cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s�atur�s a Sants, al costat de les seves f�briques (es veu que hi han coses que no canvien); i la menor pressi� fiscal al territori santsec.

Aix� doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslogans del barri �Sants �s Andorra.

http://www.memoriadesants.blogspot.com

L'home Submar�

2008-12-31T00:17:02+1:00

(Conte inspirat en�Hostafrancs i especialment en el Joanet, un personatge d'aquest barri)

Un dia en Joan em va dir que Dal� va morir cridant �Monturiol! Monturiol!�. I que ningu en va fer cas del missatge que el mestre de Cadaqu�s va voler deixar. Ningu, ni els m�s erudits interpretes dels seus quadres ho van entendre, creien que no era m�s que una frase sense sentit d�un vell dement. Joan ho va tindre molt clar �Cal ser un submar�

Un dia Joan va deixar d�omplir els buits. Va deixar de recol�ar el seu vell cos sobre la barra i fins i tot va deixar d�anar amb bicicleta al llarg i ample de la ciutat. Els seus amics es preguntaren llargament per ell. Fins i tot un dia es van decidir per anar a casa seva. En arribar van trucar a la porta, el van cridar desde el carrer. Cridaren i cridaren, sacsejant la porta i trucant als timbres dels veins, que ben aviat van sortir a veure qui eren aquells que els destorbaven del seu descans. �Que volen aquests?� �Busquen al Joan!� �I per qu� ens piquen a nosaltres!� �se�ls escoltava cridar desde el carrer.

�

Nom�s trobaren crits, per� de�n Joan no en van trobar ni rastre. Ni una ombra, ni una petjada, ni una engruna de la seva genialitat escampada per alguna de les voreres del seu Hostafrancs.

Ha marxat fora del barri, van creure uns. Ha mort, van creure d�altres, els m�s negatius. Per� no encertaren ni uns ni els altres. Joan no havia mort, per� tampoc havia marxat. Simplement es va anar fent subtil a mesura que la llibertat creixia dins del seu cap. Fins que un bon dia Joan es va convertir en un submar�. Navegant per sota les aig�es de la realitat, a gran profunditat, recorre el barri, en el silenci que dona el fons del mar.

I diuen que de vegades, quan algu dels que volen que tots toquem de peus a terra ensopega es per que en Joan li ha fet la traveta. I aixi marxa, en silenci, torpedinant a tots aquells que conreen camps plens de malsons.
(Agus Giralt)

Refugi 1351

2008-12-30T21:49:44+1:00

En aquest indret consta un refugi antiaeri, catalogat amb el n�mero 1351 i sota el nom Alcolea T�nel MSA. Aquest nom�fa referencia al t�nel del tren. MSA son les sigles en catal� del nom de la companyia ferroviaria que controlava aquesta linea. (Madrid, Saragossa, Alacant). En aquells moments les obres de soterrament de tren i de la nova estaci� (que havia de trobar-se a Pla�a de sants) encara no eren del tot acabades. Aix� fa pensar que aquest no era un autentic refugi sin� un t�nel reaprofitat per aquesta tasca. Segurament era a l�encreuament d�Alcolea amb Passeig de Sant Antoni.

Si teniu m�s informaci� sobre aquest refugi o qualsevol altre dels de Sants, Hostafrancs i La Bordeta no dubteu en contactar amb mi: memoriadesants@gmail.com

Refugi 1193

2008-12-30T21:43:43+1:00

Al Carrer Consell de Cent amb Torre de'n Damians (molt probablement conegut a l'�poca com Angels L�pez de Ayala) constava l'existencia d'un refugi.
Sota l�edifici que feia cantonada d�aquests dos carrers es varen trobar les restes d�un refugi l�any 2003 quan es feien els fonaments per a la nova escola Joan Pelegr�. Es conserven fotos del moment de la troballa. Sembla ser que hi havia espai per a unes 15 persones, amb prestatgeries per situar llums.

Les restes van desapareixer sota les obres.

Si teniu m�s informaci� sobre aquest o d'altres refugis de Sants, Hostafrancs i La Bordeta no dubteu a contactar amb mi: memoriadesants@gmail.com