Ha estat un matí màgic. He tornat a Monjuic a veure els bòlids de Formula 1 que conduíren Jackie Stewart, Jim Clark, Graham Hill, Emerson Fittipaldi (que hi era convidat en persona com Henri Pescarolo). La darrera vegada m'hi và dur el meu pare junt amb el meu germà Lluis. Plovía, pero l'olor de gasolina i el soroll de molts cilindres hi era igual que avui. Els comisaris, duien vestits de l'época, o sigui bates blanques com de farmacèutic, corbata i gorra. La recta de la Font i tot l'entorn del Circuit de Montjiuc, avui recuperat per unes hores, era plena a vessar. Com digué una vegada un pilot de carreres, als catalans ens embogeig la gasolina i el soroll dels motors: Som molt bons en aixó, qué caray!. Tant en les dues rodes com en les 4, tenim campions de trial, de velocitat, de rallys i àra dos catalans a la Formula 1, com Marc Gené que avui donava voltes al emblemàtic circuit en el Ferrari del 2006 de Schumacher. Però el que més m'ha impactat ha estat veure Fittipaldi d'aprop i llegir el que ha dit al diari "Jo no soc un "fittipaldi". Bon humor d'un gran pilot i persona. Pujant a peu per la vorera a l'ombra dels arbres i sentir el soroll dels Brabham, els Cosworth, els Lola, els Ferrari, els Tyrrell, els Mc Laren Texaco.... ha estat massa....i aplaudir els pilots que saludaven des dels monoplaces en acabar les voltes a Monjuic. I el summum, veure un cotxe de carreres antic amb les quatre barres a la taulada junt amb els Sport prototipus ó el Pegaso "Rabassada"....una emoció nostàlgica irrepetible si no es dintre de 25 anys. Avui es complien els 75 anys de l'obertura del Circuit de Montjuic i estic content de haver-hi participat com a feliç espectador, en aquest cas amb el meu fill Marc, com el meu pare em va dur a mi. Durant do anys a les 24 hores motociclistes a Montmelò, se les và anomenar encara "les 24 hores de Montjuic": Àra però son les de Montmelò perque tot, una vegada o altra ha de canviar.....a banda de la sana nostàlgia.....a millor.