• Ferran Elias - Eixample - Marina 312 - Diumenge, 9 de desembre de 2007

Feia just quatre setmanes que ens haviem casat i tornant del viatje de noces vem comen�ar la nostre vida al nostre piset, petit per� nostre. Una nit depr�s de sopar vaig anar a casa del meus pares a recollir algunes coses meves. Al tornar vaig agafar l'ascensor i a mitg cam� va i s'espatlla i per tant s'atura. Em vaig carregar de paci�ncia i em vaig intentar tranquilitzar. anavem pasant els minuts i jo no savia que fer, vaig comen�ar a cridar per� encara i vivian molts pocs veins i per tant era dificial que alg� em sentis. Mentres tant la meva dona comen�aba a posar-se nerviosa. Va trucar als meus pares que li van confirmas que feia molta estona que me'n avia anat i per tanto va comen�ar a patir i jo estava tancat a 10 metres d'ella. Em preguntaba que debia estar pensant la noia, quatre dies de casats i aprofita per anar-se'n de parranda, o be ha tingut un accident amb el cotxe o ves a sapiguer que l'hi ha passat. Desesperada va sortir de casa i aix� va ser la meva salvaci�. Va veure que l'ascensor no funcionaba per el cual va baixar a peu i tot baixant va sentir el meus crits des de dintre de la meva pres�. Entre plors i alegries vem poder parlar ella fora i jo dintre, per� al final i despr�s de quasi dues hores, el porter, que per sort vivia all� mateix, em van poder rescatar. Avui es un record de recien casats. Per� un i l'altre vem patir una mica.

Filtre
Deixa la teva història