Crec que tot ser te el dret a tindre una mort digna.
Per tant estic a favor de l’eutanàsia.
Pro el nostre estimat Ajuntament a traves de Parcs i Jardins, executant els arbres, (Plataners malalts) que segons algun expert es tornant malalts per que es fa malament la poda i fora de temps.
Val la pega llegir l’article.
http://www.apevc.cat/docs/documentacio/076.pdf
El passat mes de Juliol, front de casa un bon dia BRRRRRRRRRRRRRFPAFFFF, uns operaris amb serra mecànica, van tallar deixant un metre de terra un Plataner, que segons ells estava malalt.
Be fins aquí, res a dir........ pro segons es veu a la foto sembla que tenia ganes de viure per els brots que li sortien, fins a finals de Setembre no va ser arrancat del tot amb las rels, posant una placa a terra a titul d’esquela, descansi amb pau.
Llavors per mi, es semblat a lo que passa amb els ser humans, primer una intervenció agressiva, o esta tant fotut que no hi ha res a fer, pro es connectant amb molts tipus d’aparells per acaba morint, si no hi ha res a fer ¿per que aguantar-los amb tecnologia?
Mes val que descansin en pau i sense patiments.
Segons passavant el temps, ell intentant viure, mes branques mes fulles per seguir respirant, pro no sabia que després de la escapçada, era un condemnat a mort.
Hola Kim, en el requadre que hi ha a la foto, de primer he llegit 'perìode d'aturada venjativa' i he tingut un calfred botànic...
Sortosament no hi diu això que jo deia que hi deia.
Sobre les autoritats arboricides va sortir fa uns mesos un llibre "La plaza del azufaifo"d'Isabel Nuñez. (ed. melusina)
És la història de les lluites i cuites d'aquesta noia i altres veïns per salvar un ginjoler (el azufaifo de marras) que si no és el més vell, gran i maco de tota l'Europa, poc se n'hi falta, de la crueltat dels especuladors amb la compliicitat i desídia de les autoritats municipals
És un llibre interessant (i a estones pallissa) sobre com amb petites accions d'acupuntura urbana -que deia un- és pot fer més agradable la ciutat
salut
Hola Kim: Ahir vaig trobar un bonica planteta al carrer, a dins d' un sac de runa, i pensant en el teu arbre,me la vaig endur al despatx.
Et faré arribar un foto-si ho ser fer- amic.
No tot el que sembla mort ho és.
