Remenant entre els meus arxius de fotos antigas de Barcelona, he trobat aquesta que crec que es digna de donar a coneixer als nous barcelonins. Un document simpátic,que demostra que l'amic Colom avans de ser allá amunt, havía tocat de peus en terra. L'estatua, es va fabricar a una fonería molt important situada al poble Nou, on ara hi és laVila Olimpica. Va començar la construcció al 1882 i va acabar al 1888. L'arquitecte, un catalá: en Gaietá Buïgues la va construir amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. La figura te7 metres d'alçada. Una dada curiosa: En aquell temps, el cost del material i construcció de les bastides, va ser mes alt que el cost del propi monument (mes car l'envoltori que el contingut)
La bastida la va fer la casa Más, Goberna i Mosso -que encara fa els ascensors MaGoMo- i l'ungla del dit d'en Colom fa 10 x 10 centimetres, com una rajola de cuina.
T'ho juro, Joan, per la Mafalda.
Hace muchos años, mi Carlos y yo, hicimos una obra de teatro, referente a Colón. Mi Carlos era Colón,(El descubridor) y yo, la india de las Américas. De todas las nenas Indias , fuí su elegida, así que me trajo para España , como su primer tesoro.Recuerdo que mi Carlos, aportó muchas ideas geniales a la obra con inteligencia bárbara. Una idea bueníiiiisima que tuvo, era que él con sus fuertes brazos, me bajaria así del barco , mi misión en esta escena era mirarle pasmadita, cosa que espontaneamente hice... .También modifico el nombre del barco , le llamó al barco "Mi niña" era un genio de la escena en acción. Mi Carlos en esta obra tan dificil de interpretar, se consagró como un actorazo de marca "Mallorca".El director nos regaló un viaje , para ir a Teruel, a donde solian ir las parejas enamoradas "los amantes de Teruel, tonta ella y tonto él" tontos de amor eso eramos.Cuando llegamos a Teruel, me puse la cinta de india en el pelo y mi Carlos, me miró y me dijo, "Eres mi india" .Me derretí y exclamé , para tí si, amor mio.Llevaba un falda de india minifaldera que estaba muy guapa, un chaleco con flecos, y un corpiño muy gracioso color marrón en género de tela piel de melocotón.Carlos tan detallista él , me regaló un pluma de pájaro, que acepté encantada. Carlos mio, Feliç Nadal, en este día 24, de diciembre (nuestro día) ¿Recuerdas? Mujer Rebelde