Fa temps, en Pere va escriure una història, Mirada floral, on es veia la fotografia d'un cap misteriós -i tapat amb una tela- emmig d'una mena de descampat feréstec, o potser no tant, però si més no curiós, que a primera vista sembla abandonat però que, si ens aturem per fer-hi un segon cop d'ull, trobem ple d'intervencions artístiques, creatives.. o sobtants. Així doncs, el cap de la mirada floral de la història d'en Pere era, com es veu en aquesta foto, una reproducció de l'estàtua de Lenin. No gaire lluny, un collage fet de retall d'ulls.. Com que al costat d'aquest jardí / descampat, hi ha una casa, sempre he pensat que és la persona que hi viu, qui fa d'artista i crea, aquí, el seu museu particular.
Justa la fusta Nuit.
En Man va sortir per la tele una vegada. Anava tot l'any amb vestit de bany i estava sec com una branca de teix. Amuntegava pedres amb molta gràcia.
Ostres! Si?? La veritat és que la foto és antiga -la vaig fer fa temps, amb el mòbil (d'aquí la qualitat justeta), i em va quedar pendent de publicar la història a Bdebarna-, però em pensava que tot seguiria igual. Hi hauré de tornar. I també estaria bé esbrinar com ha anat a parar el cap a l'Antic Teatre... potser és la primera pista per descobrir alguna cosa més del 'Man' barceloní...
El que presenteu a les fotos és el "jardí", amb piscina inclosa, tot i que ben amagada al darrere d'uns pins, d'una casa okupada des de fa anys. En aquest "jardí" hi havia hagut una finca de 5 o 6 pisos d'alçada, que (en desconec els motius) va ser enderrocada; a tocar del Pont de Marina. Durant molt de temps, vam tenir l'Stalin observant el pont i tot el que hi passava per allà. D'això en deu fer uns tres anys, aproximadament.
Gràcies Mussol! Ens has aclarit algunes coses, tot i que això de la piscina, encara ho fa més sorprenent... El cap doncs, deu haver estat traslladat a l'Antic Teatre com ens deia en Dani. Però jo diria que el caparró en qüestió és de Lenin, no d'Stalin... que tenia més cabell, més bigoti i, em sembla, més mala llet!
Tens raó, Lo. Perdoneu-me per l'error que és inadmissible. El vaig tenir tant de temps al costat de casa.... Fins i tot el van arribar a tapar amb un drap negre i li van posar uns clavells vermells...
