Testimonis del pas del temps

Un temps que va infligint ferides a les parets, i les mans humanes no en són alienes. Cada cop que algú ha cregut oportú afegir algun element –oficial - a aquesta cantonada, s’ha esmerçat en malmetre la pedra antiga empastifant-la grollerament.

 Malgrat això, és d’agrair la lectura que aquesta cantonada ens facilita sobre el pas dels anys, els tres plafons presenten trets significatius de cada època:

 1. Aquella en que els carruatges eren de tracció animal, exclusivament, amb una icona figurativa: el cavall -la força de tracció ancestral-, el traginer i l’orla que mostra l’escut de Barcelona cofat, a més, amb l’heràldic ratpenat que avui sembla haver caigut en desús. La paraula “ENTRADA” no permet errors de circulació, i al seu temps devia estalviar més d’un conflicte de carrer.

 2. Un segon període ascètic, en que el missatge estricte, definitori i concret, prescindeix d’il·lustracions temporals. D’un disseny que ignora qualsevol plantejament estètic – ornamental. Només informa d’on ets.

 3. I el darrer, que anuncia –o testimonia- l’aterratge d’éssers probablement galàctics, d’estructura quadricular, com correspon als ens organitzats sota dissenys eficients, sense additaments superflus, tot i que prefiguren un futur poc divers, poc encoratjador... si no és per als seus propis creadors. Tanmateix és el més polit en la seva instal·lació, sense els descurats pegots dels altres.

 I ara que hi penso, a mi el robòtic personatge em resulta simpàtic, quan me’ls trobo per la ciutat els dedico un examen interessat i acostumo fotografiar-los. Ara penso que m’hauria agradat fer-ne un cens acurat, situant cada personatge en el seu lloc concret, per si mai aquest estudi arribava a tenir algun significat pràctic. No ho vaig fer quan era l’hora i avui em trobo que alguns ja no hi són, o s’han deteriorat ostensiblement... Llàstima!